Ja som aquí!

Ja som aquí! “Per a certs homes tanmateix ve un dia/que han de dir el gran Sí o el gran No./És evident tot d’una qui era que tenia/a punt dins seu el Sí, i en dir-lo va endavant/cap a l’honor i la convicció./Qui ha fet el refús no es penedeix. Si tornen/a preguntar-li, «No» repetirà./I, amb tot, aquell «No» –l’exacte que calia– /l’aterra per tota la vida”, va escriure Konstandinos P. Kavafis sobre el perill que corre qui fa el gran refús. El bell viatge cap a la nostra Ítaca és ple d’aventures i de coneixences. Hi aprenem dels que saben. Les armes espanten. Els clavells il·lusionen. Amb l’espant no es construeix res. Amb la il·lusió es cova un somni. Tornem d’un llarg exili de dins de nosaltres mateixos. Amb el coratge de lluitar amb serenitat fins quan convingui. Duem el rostre il·luminat per un somriure i la mirada encesa per un desig insubornable de llibertat. Seran sempre germans els qui viuen a ponent i els tractarem de tu a tu, que és com es tracten els germans. Encara que ara no ens entenguin perquè els cal temps per poder pair que Miquel Pairolí, un cop més, tenia raó: “La dignitat construeix la personalitat com l’orgull tendeix a destruir-la”. Ja ho veus, Miquel: ponent enllà, el món continua no girant rodó. Traiem tota l’aigua del nostre pou fent cas d’aquests versos de Frederic Mistral que algú va recordar pensant en Joan Saqués: “Aferreu-vos a la vostra terra / i deixeu-vos de córrer món. / El món no us ensenyarà res / que no pugueu aprendre a casa vostra”. Aprenem dels savis sense deixar d’aprendre de nosaltres mateixos, Miquel i Joan. Potser no som savis. En tot cas, segur que som fidels. Als qui avui també hi sereu quan diguem: “Ja som aquí!”