A la tres
I ja està, senyor ministre?
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va fer ahir, a les portes de l’1-O, una roda de premsa francament aclaridora. Va ser just després del Consell de Ministres i, en molt poca estona, i amb un posat sorneguer, va resumir clarament quina és la proposta de l’executiu espanyol davant del que ha de passar en aquest país demà diumenge. “El president Puigdemont i el vicepresident Junqueras estan desqualificats democràticament”, va dir, i hi va afegir unes quantes reflexions realment interessants. Anotin-se-les perquè valen la pena: “els organitzadors del referèndum respondran davant dels tribunals amb responsabilitats polítiques i patrimonials”; “l’1-O és un caos i una improvisació”; “les penes aniran dirigides contra tothom, contra tots els agents implicats, siguin empreses o particulars”; “el procés va contra el poble de Catalunya i assenyala els qui no segueixen submisament els seus manaments”; “hi ha una gran fragmentació a la societat catalana, que arriba fins i tot a les famílies”; “hi ha una menyspreable manipulació dels nens, que ultrapassa qualsevol línia vermella”; i així anar fent, per acabar amb allò que estan preocupats “perquè no es produeixi una ruptura de la convivència” i hi hagi “aldarulls i sorolls”. Molt bé, ministre. I ja està? Aquest és el missatge que dona el govern espanyol a les portes d’un conflicte en el seu territori? Sortir amb un mig somriure als llavis i anunciar (tornar a anunciar, de fet) un no, no i no rere l’altre? Aquesta és la solució que proposa el govern d’un estat modern (és una ironia) a les portes d’un conflicte d’una dimensió desconeguda? Enviar deu mil agents? A por ellos!, senyor ministre? Ja ho sé, que no descobreixo res de nou, i que la solució madrilenya és tancar webs, pressionar Google, querellar-se contra tothom i buscar impremtes. Però és bo recordar-ho avui, després de quinze dies de campanya i a les portes de l’1-O. Perquè aquests darrers dies tots hem sentit comentaris en el sentit que aquesta no ha estat una campanya de veritat perquè només una part (els partidaris del sí) havien sortit al carrer per donar-nos arguments. S’equivoquen. A mi em sembla que els del no també n’han donat, i molts, d’arguments, aquests darrers dies. Han fet, francament, una bona campanya.