De reüll
Quan ja és irreversible
El govern espanyol estudia facilitar la sortida ràpida d’empreses a Catalunya a través d’un decret. I ho faria a mida de CaixaBank. Després del canvi de la seu social del Banc Sabadell, és el segon moviment que més credibilitat ha donat en els darrers dies a la possibilitat d’una independència efectiva de Catalunya. La Moncloa només pot controlar el territori per la via de la suspensió de l’autonomia i l’exercici del monopoli de la violència, dues vies que no són sostenibles. A curt termini, per l’escàndol internacional que suposa avançar per aquest camí, encara que això no impedeixi d’entrada que veiem més escenes repressives com les de l’1-O. A mitjà i a llarg termini, perquè un estat no es pot guanyar la legitimitat davant de la població amb l’amenaça i la coacció. A La Moncloa i a La Zarzuela els queda massa lluny: difícilment poden sospesar ara mateix com volen construir un futur sobre terra cremada. Ni accepten mediadors ni corregeixen la renúncia a fer política. L’obcecació a fer complir la Constitució a cops de porra només allunya Espanya de manera definitiva de la majoria de catalans i la pot encaminar cap a un autoritarisme inacceptable en els estats democràtics occidentals. L’independentisme ha comès alguns errors els últims anys, i en pot cometre més. Però no tants com Madrid. La involució democràtica, avalada pels que guarden silenci a tota la península, ha accelerat irreversiblement el divorci polític i emocional.