opinió
Contra Bush tot era més fàcil
A hores d'ara, no sabem què pot fer Obama d'aquí al final del mandat. El que sabem és que fa pràcticament el mateix que els seus predecessors; és a dir, defensa els interessos dels Estats Units
En complir-se un any de la presa de possessió d'Obama, els obamistes estan decebuts. Què ha passat aquí? El problema és d'uns obamistes que, confonent desig amb realitat, es van fer més il·lusions del compte a l'hora de valorar el messies Obama que succeïa el diable Bush, que havia sembrat la Terra de caos i destrucció.
Anem al gra i fem un resum del que ha estat el primer any d'Obama. L'Iraq? Anotin: «Vam enviar les nostres tropes a l'Iraq per posar fi al règim de Saddam Hussein, i heu fet la vostra feina. Vam mantenir les tropes a l'Iraq per establir un govern sobirà, i això és el que heu aconseguit. I deixarem el poble iraquià amb l'oportunitat reforçada de viure una vida millor; aquesta és la vostra herència; aquesta és l'esperança que heu fet possible», va dir Obama als soldats que havien servit a l'Iraq. L'Afganistan? El president creu que no s'ha de fugir, perquè hi ha en joc la seguretat occidental i cal enviar-hi més tropes. Obama parla de «guerres justes» alhora que afirma que els Estats Units han de defensar la llibertat i els valors occidentals tot perseguint el terrorisme –«matar o morir», diu- sense reserves–. Potser per aquesta raó la guerra global contra el terrorisme impulsada per Bush s'estén ara al Iemen. Guantánamo? Anuncia que vol tancar aquests llimbs legals, però no troba on transferir uns presoners que ningú no vol, i quan planteja la possibilitat d'un centre penitenciari d'alta seguretat a Illinois (sota la jurisdicció del Departament d'Estat i no del de Justícia), se'l critica perquè vol construir un Guantánamo del nord on jutjar determinats inculpats mitjançant comissions militars. Un detall: els presumptes terroristes iemenites continuaran a Guantánamo per desig d'Obama. Un altre detall: Obama treu de l'armari las llistes negres elaborades per Bush. La tortura? No vol mirar enrere, tot i les pressions de la justícia. I les reticències dels Estats Units davant el Tribunal Penal Internacional continuen. Cuba? Demana contrapartides en qüestió de drets humans i democratització de la dictadura castrista.
Economia i salut
De la política a l'economia i la salut. La crisi? Obama critica la política de rescat de l'administració de Bush –l'havia recolzada al Senat el setembre del 2008–, però vet aquí que dóna suport a un segon mandat de Bernanke al capdavant de la Reserva Federal i nomena secretari del Tresor Geithner. Val a dir que tots dos són els artífexs del pla Paulson, propiciat per Bush i continuat per Obama. El canvi climàtic? Tot escudant-se en la Xina i l'Índia, defuig, a Copenhaguen, el tractat i les mesures preventives en benefici d'un acord pal·liatiu que no hipoteca la indústria dels Estats Units La reforma sanitària? Finalment, Obama obté un èxit parcial amb subvenció, en funció dels ingressos i de la família, a qui no pot pagar una pòlissa privada. Cal dir que determinats segments de la població, com ara els immigrants sense papers, en queden exclosos. Cal afegir-hi que l'acord s'aconsegueix –el preu del vot– gràcies a un seguit d'inversions promeses a determinats estats demòcrates.
A hores d'ara no sabem què pot fer Obama d'aquí al final del mandat. El que sabem és que fa pràcticament el mateix que els seus predecessors. És a dir, defensa els interessos dels Estats Units. En definitiva, no existeix cap trencament amb la política d'un George W. Bush que, al seu tomb, va prosseguir la tradició dels seus antecessors. La premsa liberal nord-americana –pro-Obama– el critica per la continuïtat política i fa broma dient que l'any vinent li podrien atorgar el Nobel de literatura per la retòrica que gasta. Fins i tot, algun comentarista ha comparat Barack Obama amb el republicà Theodore Roosevelt, que va recuperar l'anomenada doctrina Monroe (els Estats Units han de fer el paper de policia del món) i va impulsar la política del Big Stick (garrot gros) en política internacional. Quan es compleix un any de la presa de possessió del president dels Estats Units, pregunto on són les manifestacions, campanyes, llençols i casseroles contra la guerra a l'Afganistan, Guantánamo, el capitalisme destructor salvat per Obama amb diners públics o el fet que l'actual president –cosa que no es va atrevir a fer George Bush– escorcolli els viatgers que arriben de catorze països, entre els quals hi ha Cuba. La hipocresia i el doble tracte són consubstancials en la política.
Contra Bush tot era més fàcil. Diuen que l'expresident, al seu ranxo de Texas, amb els peus damunt la taula, of course, somriu. Obama? Accepta la realitat i planta cara sense complexos a uns problemes que també són els nostres. Mentrestant, els obamistes, que van donar suport a un polític que sols existia en la seva imaginació, o ignoren el món en què viuen o dissimulen o es flagel·len. O fan totes tres coses alhora.
