Jugar amb intel·ligència

Vaig acabar l’article d’ahir dient que ara, un cop sabuts els resultats oficials del referèndum de l’1-O, el govern català havia d’actuar amb intel·ligència. I, és clar, al cap de res ja vaig rebre uns quants correus i uns quants comentaris en què em preguntaven si el que estava dient és que no havíem de fer una DUI i si estava insinuant no sé què. Quan deia que hem d’actuar amb intel·ligència em referia simplement a com ho fem per no malbaratar en dos dies l’immens capital que són aquests més de 2,2 milions de vots a favor del sí del referèndum de l’1-O. Aquest és un capital al qual s’ha de donar valor i que ens permet dir amb el cap ben alt que no cal renunciar a res, que quan finalment el poble català s’ha pogut comptar el resultat que n’ha sortit, tot i les traves, ha estat inqüestionable. Però també és cert que no s’han complert alguns estàndards internacionals i que l’escalada d’aquests darrers dies és inqüestionable. Hi ha preocupació, des del meu punt de vista, fins i tot a les nostres files; però no pas pel que fem, sinó per com ho fem. I em referia a això. Com en les mobilitzacions, en què tan espectacular ha estat el que hem fet (dos milions de persones cada cop que ens hi hem posat, i alguns cops més) com el com ho hem fet (amb un somriure i sense aldarulls). Són temps complicats en què a l’altre costat els nervis estan a flor de pell. Per això cal determinació i no renunciar a res, però probablement no fer el que l’Estat s’espera que fem en aquests moments. Perquè el capital d’aquests 2,2 milions pot ser també molt fràgil si es cometen errors i es transmeten dubtes, vacil·lacions o contradiccions entre aquells que ho capitanegen. Estic parlant de desescalar, ara que s’ha posat tant de moda aquest terme? No. No crec que hàgim de desescalar res mentre no desescalin els altres. Al contrari. Ferms. Però assegurant-nos no caure en cap precipici que redueixi la base que ens ha fet possible arribar fins a aquí. No és el primer cop que travessem un atzucac. El vam superar després de les eleccions i el vam superar quan no hi havia pressupost. Sempre hi ha hagut un desllorigador. I sempre ha implicat intel·ligència, no pas provocació. I ara vostès interpretin-ho com vulguin.