Yogi Berra

Lawrence Peter Yogi Berra va ser un jugador de beisbol. De fet, molt més que un jugador de beisbol. Mort el 2015 als 90 anys, era una autèntica celebritat del New York Yankees. Va guanyar 10 campionats amb els del Bronx com a catcher i és el jugador de la història que té més títols. Però, a més de ser un Messi del beisbol de l’època, era conegut per les seves frases. Era una autèntic filòsof del beisbol i de la vida. Va ser una mena de Johan Cruyff del moment, amb múltiples cites que eren contradiccions i paradoxes en aparença i altres basades en la força de l’evidència. En trobareu molts reculls a Internet. Però us n’apunto unes quantes. “El joc no s’acaba fins que s’acaba”, “tinc mal de cap a tot el cos”, “és millor tallar la pizza en quatre trossos perquè no tinc prou gana per menjar-ne vuit”, “el futur és el que acostumava a ser”, “sempre has d’anar al funeral dels altres perquè, si no, no vindran al teu”, “el beisbol és un 90% mental i l’altra meitat físic” o, la que més m’agrada, “allà ja no hi va ningú, perquè sempre està ple”. Però un amic m’ha fet notar una frase que s’adiu molt al moment polític: “Hem comès massa errors equivocats.” I potser, de fet, estem davant d’això. Potser sigui quina sigui la decisió que prengui avui Carles Puigdemont en la soledat del mànager, serà un error. De fet, sigui quina sigui la decisió, segur que per a uns o altres serà un error. Sigui declaració d’independència. Sigui declaració d’independència diferida. Sigui declaració d’independència per immediatament deixar-la sense efectes, seguint la via eslovena. Sigui reclamar només la mediació amb el perill de ser ignorat. Sigui convocar eleccions de la mena que sigui. Prengui la decisió que prengui, anunciï el que anunciï, segur que algú o altre ho trobarà un error. Potser qualsevol decisió és a hores d’ara un error. El que falta saber, i no ho sabrem demà, ni demà passat, sinó amb el pas del temps, és si Puigdemont cometrà l’error equivocat o l’error correcte.