Cultura vs. barbàrie

He pogut assistir no sense emoció a l’acte commemoratiu del vuitantè aniversari de la Institució de les Lletres Catalanes, creada l’any 1937, en plena guerra incivil, i recuperada el 1987.

La marca de la celebració era senzill i exactíssim: Cultura contra barbàrie. Convé recordar que ara, quan la institució és més activa que mai, el govern espanyol ha decidit intervenir els seus comptes i per tant paralitzar la institució. Per què? Per a què? Només per fer-nos saber que ser català i defensar la nostra llengua és una mena d’insult i que tot el que fem ho fem perquè als de l’altiplà els dona la gana? Volen que no oblidem que som una província (pro vincere = territori conquerit) i que tot, en qualsevol àmbit, és una concessió dels nostres amos?

En la celebració vam poder escoltar meravelloses cançons dels nostres grans poetes, homes i dones, i vam assistir a un homenatge gràfic a tants autors, com ara Trabal o Ruyra. Va ser un acte senzill, cordial, emotiu i intel·ligent. I aquí rau el quid de la qüestió: com diu l’encapçalament, la cultura fa nosa. Llegir llibres és propi de donetes avorrides, no dels alterosos governants d’Espanya. Hem sentit un analfabet dient que a Puigdemont l’espera la fi de Companys i que a les escoles –la sòlida, pedagògica i progressista escola catalana– adoctrinem en l’odi a les criatures. I hem sentit a dir que som un grapadet insignificant de fanàtics, que volem defugir la immensa majoria de dependentistes (ha, ha, ha!); deu ser per això que s’aferren obstinadament al no a un referèndum pactat: saben els resultats, que no són precisament espanyolistes.

L’acte, com deia, va constar també d’un documental on s’aplegaven veus brillants i estímuls sobre la cultura. La directora de la ILC, Laura Borràs, amb la seva inexhaurible energia i la seva intel·ligència, ha portat la institució del 37 a cims abans inimaginables.

Nosaltres tenim la cultura. I nosaltres no tenim armes. Traieu-ne conclusions.