Conflicte de valors i laïcitat

En societats plurals, el conflicte de valors és un fenomen quotidià, però solament quan col·lectius distints es troben i es comuniquen entre si. Com expressen els analistes de les societats postmodernes secularitzades, l’adequació de la diversitat moral i religiosa és un dels majors reptes a què s’enfronten les societats contemporànies.

La laïcitat és un element fonamental de tota democràcia liberal composta per ciutadans que professen distintes idees del món i del bé, ja siguin espirituals, religioses o seculars, però aquesta laïcitat no s’ha de confondre mai amb el laïcisme o la bel·ligerància envers el fenomen religiós.

La laïcitat és marc axiològic, normatiu i jurídic compartit de manera consensuada entre tots els ciutadans, més enllà de les seves particulars opcions espirituals, creences i conviccions, mentre que el laïcisme, en sentit lleu o en sentit fort, evoca una actitud de refús a la dimensió religiosa per considerar-la problemàtica o nociva socialment. La laïcitat no és neutra axiològicament. Se sustenta en uns valors explícits o implícits. La laïcitat de la República de França, per exemple, es fonamenta en els tres coneguts valors de la Revolució Francesa, la llibertat (liberté), la igualtat (égalité) i la fraternitat (fraternité), valors que es tracta d’inculcar als nous francesos.

Sembla que hi ha un consens general que l’estat democràtic ha de ser neutre o imparcial en les seves relacions amb les diferents religions. Amb tot, també queda clar que un estat liberal i democràtic no pot romandre indiferent a determinats principis fonamentals com la dignitat humana, els drets de la persona o la sobirania popular. Són els valors constitutius dels règims democràtics i liberals els que els atorguen el seu fonament i la seva finalitat.

Els ciutadans, com a individus, són lliures de mostrar la seva filiació religiosa tant en l’esfera privada com en l’esfera pública entesa aquesta en un sentit ampli. La plaça és un àmbit de tots els ciutadans i, per tant, en ella, cadascú pot expressar i manifestar allò que creu, les seves conviccions, ja sigui a través de la paraula o dels símbols, de la indumentària o de qualsevol altre element del llenguatge no verbal, però aquesta manifestació mai no ha de posar en qüestió els principis bàsics que sostenen la plaça, la dignitat humana, l’equitat, la llibertat, la integritat física i moral de les persones.

La plaça, però, no és neutra, com tampoc no ho és l’organització del temps social. En termes generals, té un origen religiós. Fins i tot en les anomenades societats secularitzades, l’organització del temps i de l’espai té unes arrels clarament religioses de tal manera que, de cap manera, es pot qualificar de neutra. Aquesta organització prové d’una determinada religió que, per raons històriques, ha estat decisivament influent i ha configurat un ordre temporal i espacial que persisteix fins i tot segles després de perdre la centralitat.

Al nostre entendre, la via que cal prendre és la de les pràctiques d’acomodació raonable que permetin als membres d’altres religions descansar els dies de les seves festes religioses més rellevants. Les mesures d’acomodament permeten mantenir la continuïtat històrica i corregir, al mateix temps, les discriminacions indirectes.

Aquesta acomodació plural i raonable és un exercici complex, perquè, d’una banda, cerca la continuïtat històrica, el respecte als propis orígens, però, de l’altra, l’atenció a les minories culturals i religioses que s’assenten en un territori i que tenen dret a manifestar-se i a expressar-se en condicions d’igualtat i de respecte.

Un règim liberal i pluralista de laïcitat permet respondre de manera sensata, amb seny, les qüestions relatives als usos de símbols religiosos i al patrimoni històric que es plantegen en totes les societats diversificades.

El diàleg interreligiós i intercultural en les societats seculars solament és possible si els interlocutors que hi prenen part tenen la capacitat de prendre distància d’allò que cadascun creu a títol individual, però també si són capaços de transcendir el propi sistema de valors i de creences per tal de descobrir el sentit del que l’altre creu i estima.