Efecte bumerang

Aquests dies els empresaris extremenys estan preocupats davant l’efecte que produeix sobre les seves empreses la crida al boicot a productes catalans. Estan preocupats perquè algunes indústries agroalimentàries amb fàbrica a Catalunya (de fàbrica encara no n’ha marxat cap) es proveeixen de productors extremenys. És el perill que té posar banderes als productes del supermercat en una economia oberta, i és també un exemple de com desestabilitzar l’economia catalana desestabilitza també l’espanyola. Ja ho deia la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, quan alertava que si el problema català s’allarga l’executiu revisarà a la baixa les expectatives de creixement. Ho deia, això sí, poc després que el seu govern aprovés un decret exprés per facilitar el trasllat de seus, fent entendre que cal fugir de Catalunya per salvar les empreses i els bancs, a banda, és clar, de no fer ni cas dels accionistes (és a dir, propietaris) de les companyies. Vivim dies complicats en què els rumors i les amenaces han agafat el protagonisme, però caldria no oblidar, més enllà del que passi dijous, que les economies espanyola i catalana estan fortament interrelacionades. Malmetre una és malmetre l’altra, i parlar d’un futur de recessió a Catalunya sense pensar que en generarà un altre a Espanya és, com a mínim, irresponsable.