Rodríguez Zapatero no té cap Kohl ni Mitterrand com tenia González

Una part important de la premsa internacional i de la política europea segueix criticant el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i posant en dubte la seva capacitat com a líder de torn i rotatori europeu. Demà, dimecres, tindrà l'oportunitat de presentar els seus plans davant el Parlament Europeu i els voldrà convèncer de tot el contrari. No li serà fàcil, perquè des de fa temps els conservadors europeus estan en pugna amb els socialistes. D'altra banda, els socialistes europeus, amb un pes molt destacat dels francesos, ara estan en crisi i tampoc s'han preocupat que Rodríguez Zapatero pugui tenir un espai més lluït en la seva presidència europea. Val a dir que el francès François Mitterrand va ser clau per als respectius lluïments de Felipe González en la política europea. Com ho va ser l'alemany Helmut Kohl, que, tot i ser un polític conservador i allunyat del socialisme de González, va donar aleshores el seu important vistiplau perquè l'Estat espanyol rebés d'Europa els sempre agraïts diners dels fons de cohesió. Ara, Rodríguez Zapatero no té amics com Kohl o Mitterrand i s'haurà de buscar la vida com pugui i rebent consells de tots els seus socis comunitaris, que estan més pendents dels nous òrgans europeus que no pas dels moviments que Rodríguez Zapatero pugui fer fins al pròxim mes de juny.

És tota una incògnita saber quins arguments exhibirà demà el president del govern espanyol a la cambra europea per convèncer uns grups parlamentaris que en els darrers temps només veuen i saben com augmenta la taxa de l'atur, en relació amb la resta d'Europa, a l'Estat espanyol.

Rodríguez Zapatero ara mateix té al seu favor que juga amb un calendari electoral que el beneficia: queda temps fins a les eleccions generals (el 2012) i tot el que pugui passar en aquest semestre europeu pot tenir menys importància. Menys el que seran per a ell els termòmetres electorals de les eleccions catalanes i d'Andalusia. Precisament, s'han disparat les alarmes del PSOE amb les enquestes d'Andalusia, on per primer cop el PP supera en intenció de vot el PSOE. Va ser Alfonso Guerra qui va dir que el PSOE d'Andalusia era per als andalusos com la Giralda de Sevilla, «intocable». Poca gràcia li haurà fet veure com el president de la Junta, Juan Antonio Griñán, no acaba de funcionar. Menys fe té en el fet que Montilla pugui guanyar a Catalunya per majoria absoluta, encara que caldrà veure la reacció de Zapatero sobre la sentència de l'Estatut al Tribunal Constitucional que sortirà la setmana que ve, o l'altra, o la que sigui. Amb l'Estatut, Rodríguez Zapatero té un problema.