El poble contra l’(ex)Estat

No cal ser gaire espavilat per deduir que l’article 155 que el Consell de Ministres concretarà avui com aplica es va introduir a la Constitució, igual que el 2 o el 8, exclusivament amb l’objectiu –que ja intuïen necessari tard o d’hora– de frenar per la llei del més fort un procés polític d’emancipació popular com el que Catalunya està a punt de culminar. I 40 anys després, ha arribat el dia. Entremig, això sí, devien estar tan segurs del seu control absolut dels poders fàctics que no es van preocupar de desenvolupar la norma... O potser va ser per no treure’s la careta. O, en el fons, pel que faran avui: poder-lo aplicar amb la discrecionalitat que els doni la re(i)al gana: que si jo un mos de Mossos, tu un tastet de TV3, agafa’t un pa de finances pròpies, doncs jo una perola d’immersió lingüística... Tenen barra lliure per cruspir-se tot el que sempre han somiat. I quan estiguin tips, eleccions amb les regles que dictin. Avui sabrem la recepta d’aquest segrest amb totes les de la llei que el PP, Cs i socialistes volen perpetrar del govern dels catalans. És clar que és la seva, de llei. No pas ja la d’una majoria que vol deixar un Estat que ja no reconeix com a propi. I el banquet se’ls pot indigestar. Perquè si fer efectiva una declaració d’independència, que en això treballa el govern des de fa temps, no serà pas fàcil d’entrada, aplicar el 155 tampoc. Podran canviar els consellers, alguns alts càrrecs i personal de confiança, però no pas tots, ni els milers de funcionaris i els milions de persones disposades a obeir una altra legalitat. Com els faran creure? Amb amenaces? A cops de porra? El 155 ens agafarà proclamats, i el torcebraç estarà servit. El poble contra el seu (ex)Estat.