Milgram, la moral i el 155

Al llarg dels anys seixanta, el psicòleg Stanley Milgram va dur a terme un seguit d’experiments que van canviar de manera radical la percepció de la moral. Es tractava de demostrar si la gent normal podia cometre crims abjectes, perdent el sentit propi de la responsabilitat, si es troba sota la influència d’una autoritat poderosa i de valorar si Eichmann i el milió de còmplices que va tenir durant l’holocaust nazi només seguien ordres sense valorar-ne les conseqüències.

Un investigador universitari, un voluntari que feia el paper de mestre i un altre voluntari (que en realitat també formava part de l’experiment) que feia el paper d’alumne. Cada vegada que l’alumne fallava una resposta, el professor li deixava anar una descàrrega elèctrica (simulada, tot i que ell no ho sabia) cada vegada més forta (30 nivells) fins arribar als 450 volts i als espasmes del coma (també simulats).

Si el mestre mostrava reticències, l’investigador l’obligava a seguir endavant de manera molt autoritària pel bé de l’experiment. Un 65% dels voluntaris van arribar al final (tres descàrregues de 450 volts) i cap voluntari es va negar a seguir abans d’arribar als 300 volts.

A banda dels resultats obtinguts, l’experiment també va plantejar interrogants i debats sobre l’ètica del mateix experiment, sobre la tensió que es provocava als participants i sobre la moralitat de tot conjunt, però el cert és que més endavant es va conèixer que un 84% dels participants es van mostrar contents de formar part de l’estudi i que cap dels que es van negar a seguir va demanar que s’aturés l’experiment ni es va interessar en cap moment per l’estat de salut del seu suposat alumne.

Potser ara, 60 anys després, es podria repetir aquest experiment agafant com a subjectes d’experimentació els polítics del PP i canviant l’alumne que rebia les descàrregues per un independentista català. Probablement els resultats no serien gaire diferents. Els populars, disposats a tapar al preu que sigui la corrupció que els envolta (i Cs i PSOE com a bufons necessaris), han protagonitzat una escalada de violència, física, política i moral, sense precedents que els permet exhibir sense cap vergonya ni remordiment aquesta testosterona ibèrica que se’ls escapa pels porus (siguin homes o dones) i que es posa de manifest en les seves actuacions, en els seus tuits i en aquesta mena de necessitat profunda d’humiliar, d’anorrear el contrari emprant els mètodes que faci falta. Carregar-se amb una signatura i emparats en un ambigu 155 i reduir el Parlament a uns ens que gestioni carreteres i muntanyes és no tenir el més mínim escrúpol moral i viure sota la teulada suposadament protectora d’una secta que només es mou per interessos materials i que actua sense cap moral ni ètica. Probablement Milgram es fregaria les mans amb aquests subjectes experimentals tan purs!