Vosaltres direu…

Els defensors del masclisme polític (a por ellos, oé…) no entendran mai la posició que va adoptar el president de la Generalitat divendres passat. Carles Puigdemont i el seu govern van valorar la situació en una reunió al Palau de la Generalitat. Tenien dades concloents que la reacció del govern espanyol no anava a tenir límits en la seua violència i van decidir salvar l’administració i la ciutadania. Va ser una decisió supose que extremadament difícil.

Jo soc dels qui creuen que si haguérem proclamat la independència el dia 3, en plena vaga general, avui viuríem una situació ben distinta. Però això té molt poca importància. No es va fer, i després d’escoltar el discurs des de Brussel·les del president Puigdemont només puc expressar el meu respecte per ell i pels membres del seu govern.

A Brussel·les Puigdemont va dir unes quantes coses que el masclisme polític no podrà entendre mai. La principal era que no havíem arribat fins ací per fer com fa Espanya. Les administracions han de ser neutrals i els servidors públics no ho poden ser de part –quina diferència!–. I va remarcar que la República Catalana no podia nàixer basada en la violència –on té l’origen el règim monàrquic, posat al tron per Franco.

La reacció a aquestes monumentals declaracions de principi tenen un sabor agredolç perquè amb l’orgull de ser un país capaç d’això es barreja que ara hi ha gent que pensa que hem perdut i se sent trista. El masclisme polític està exultant i creu que tot serà ràpid i fàcil per a ells. Però de les tres potes que té qualsevol país per a funcionar (administració, govern i ciutadania) dues resten preparades per a seguir endavant i són les principals. El govern ho està donant tot, com és ben evident. Així que de nosaltres depèn la resta. Vosaltres direu…