Al seu lloc

S’han acabat les mitges tintes i el “sí però no” en què s’han instal·lat alguns polítics indefinits. No val altra cosa que apostar per la dignitat o anar fent la viu-viu tancant els ulls a tanta ignomínia. Fins es pot ser unionista, però amb comportaments democràtics i acceptant el debat net i igualitari. El totalitarisme no és moneda de canvi i s’ha de denunciar sempre i arreu.

Una de les virtuts dels darrers esdeveniments és que han posat la gent al seu lloc. Sabem qui té el patrimoni de les paraules enverinades, qui usa amb normalitat la força de la violència, qui utilitza la llei sense mesura i fins quins companys es trien per defensar prebendes inconfessables. L’agressivitat és patrimoni d’uns, la legitimitat és el coixí d’altres i les terceres vies han entrat en la nebulosa de la via morta.

S’ha entrat a un camí sense retorn. A partir del primer d’octubre ha finit el procés i ara s’inicia el nou projecte de consolidació de la República Catalana. Sabem qui som i sabem amb qui comptem. L’unionisme ha tancat files –perfectament legítim– i haurà de decidir la seva estratègia, convivint amb violents, demòcrates espanyolistes i descol·locats socialistes, mentre els sobiranistes tenen el nervi de la dignitat i l’ànim d’un projecte engrescador. Qui quedi al mig –avís per a comuns de tota mena– no tindrà terreny per conrear.

Des de l’afirmació democràtica i republicana, som molts els que pensem que ara és l’hora d’una àmplia proposta a favor de la dignitat d’una nova República Catalana. Estem al nostre lloc i ja tindrem temps, en un demà gens llunyà, per definir les nostres diferències. L’endemà és a tocar.