I ara, cap a Brussel·les

El dia que ERC va dinamitar la llista unitària, més de set-cents cinquanta mil catalans (i més de set-cents cinquanta mil catalans són molts, moltíssims) van tornar a sortir al carrer per reclamar, demanar i exigir l’excarcerament dels presos polítics catalans. Pell de gallina, tanta unitat al carrer (i tan poca en altres llocs). Pell de gallina, sentir les intervencions dels familiars llegint el que han escrit des de la presó. I pell de gallina, veure i sentir centenars de milers de ciutadans aplaudint cada cop que ressonava per megafonia el nom d’algun dels empresonats o exiliats. Centenars de milers de catalans cridant perquè els volen a casa per donar-los ànims, per felicitar-los i per aplaudir-los (els Colaus, en canvi, deien ahir que els volen al carrer per exigir-los explicacions). “Servirà de res?”, deien ahir alguns en marxar de la manifestació. Doncs sí, no en tinguin cap dubte. Perquè ara, per més desacords que veiem, per més que alguns vulguin un Separats pel Sí, ara més que mai és quan la mobilització torna a prendre protagonisme. Mobilització al carrer i mobilització, és clar, a les urnes el 21-D. Ens la juguem als dos llocs. En un, el 21-D, per tornar a demostrar a Espanya que hi som, que, per més 155 que ens apliquin, resistim. I ens la juguem també al carrer. Perquè si fins ara hem anat servint imatges d’unitat al món cada cop que hi ha una Diada (i ahir era com una Diada), alguna cosa haurà de passar si persistim. I si no ens volen escoltar, no pateixin, hi anirem. Si fins ara cada Diada teníem un repte important, ara en ve un de tan o més complicat. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. I això és el que ens ha proposat l’ANC: omplir Brussel·les. Doncs ja ho saben. Europa pretén mirar cap a un altre costat. Però no ho podrà fer. No només perquè hi tenim mig govern exiliat que li recorda cada dia que té un problema, sinó perquè ara toca anar-hi. Toca saber si Europa s’assembla més a Bèlgica o a Espanya. No podran mirar de reüll, com ho estan fent fins ara. Anotin-s’ho. És el dia 7. Tots a Brussel·les. Mirin vols, revisin el cotxe i preparin roba d’hivern, que hi fa fred. I si els fa mandra, pensin en tots aquells que no hi podran anar i que molt probablement passaran el Nadal a presó.