Tribuna
Defecte de naixement
Tots els partits polítics han acordat concórrer al 21-D, i tots se’l prenen com un plebiscit sobre la independència. Ara, tant si un està d’acord amb la decisió de participar-hi com si no, per a l’independentisme és crític guanyar les eleccions, tant per evitar un govern unionista que arrasarà amb tot el que pugui i més, amb ple suport de Madrid, com per demostrar al món el suport a la independència. Alhora, el 21-D ofereix a l’independentisme una oportunitat d’esmenar un defecte de naixement del procés que l’ha llastrat moltíssim.
Efectivament, el 27-S els partits expressament independentistes varen obtenir només el 48% dels vots. I, tal com vaig pronosticar poc després (“Ara no toca”, El Punt Avui 01-12-15), tota la resta del món va interpretar els resultats d’aquesta manera, sense donar cabuda a cap de les càbales que a Catalunya es varen fer sobre si hi havia votants independentistes addicionals que haurien votat altres partits en ser el 27-S un plebiscit i no un referèndum. De fet, als articles i reflexions dels mitjans de comunicació internacionals més seriosos, les xifres més utilitzades han sigut aquest 48%, i les enquestes del CEO de la Generalitat, que sempre han reflectit un suport a la independència de tan sols entre un 40-48% i, fins a aquest mes d’octubre, sempre per sota dels contraris a la independència, tret d’una excepció. Molts d’aquests mitjans, a la vista d’aquestes xifres, concloïen que el suport a la independència no havia sigut majoritari en cap moment. Alguns, fins i tot, sostenien que, de fet, eren els independentistes que havien imposat la seva voluntat a la majoria i, per tant, les seves iniciatives no tenien legitimitat de cap mena. Pels que sabem que és la negació de cap mena de diàleg per part d’Espanya el que ha portat a aquesta confrontació, i que hem patit tots els impediments que ens ha posat per impedir cap mena de referèndum, sabotatge de l’1-0 inclòs, aquestes crítiques resulten particularment amargues. Però aquests mitjans, malgrat ser contraris a la independència de Catalunya, no poden ser considerats suspectes d’estar pagats per Madrid. I el 48% del 27-S dona molt de pes a les seves veus.
El 21-D, doncs, ens dona una oportunitat per esmenar aquest defecte de naixement. Però que ningú no s’enganyi: ara, com el 27-S, la resta del món només comptabilitzarà com a “sí” els vots als partits explícitament independentistes. Tota la resta seran comptats com a “no”. Els puristes es queixaran que continua sense ser un referèndum, i tindran raó. Però ara ja sabem tots que això és tot el que arribarem a tenir, i que l’hem d’aprofitar al màxim. Si l’independentisme no obté, com a mínim, més del 50% dels vots vàlids (no dels escons), ningú a la resta del món considerarà ni tan sols legítim donar suport a la nostra independència.