Sense brúixola moral

La decisió de l'Ajuntament de Vic de modificar el padró excloent-ne els immigrants sense papers ha generat una discussió que, obviant les intervencions dels xenòfobs i dels populistes, no es presta a respostes simples ni a polaritzacions maniquees. Però, més enllà dels fonaments d'aquesta polèmica, el cas de Vic posa de manifest l'absència de categoria moral d'alguns dels polítics més importants. Aquesta impressió cobra relleu després de sentir com J.L. Rodríguez Zapatero, en reacció a les mesures apuntades per l'Ajuntament de Vic, entonava un discurs oficial de pretesa defensa dels immigrants. «Els drets dels immigrants estan per damunt de tot», va declarar Zapatero envoltat de càmeres de televisió. Els drets dels immigrants per damunt de tot, ¿de debò? Un cop més, en un exercici de lleugeresa obscena, Zapatero menteix. Com si el preu del compromís polític fos igual a zero, com si les seves paraules no s'haguessin de contrastar amb la realitat implacable, Zapatero amaga la llei d'estrangeria. En aquest joc de cartes marcades, el president del govern no està sol. L'acompanya una part de l'esquerra, la que és afeccionada a levitar, i que per tant no esmenta els vuit quilòmetres de mur que separen Ceuta i Melilla. Ni Zapatero ni aquesta esquerra parlen dels immigrants que són drogats perquè no ofereixin resistència a l'hora de ser deportats en vols d'avió als seus països. Ometen els immigrants tractats com a mercaderia humana i desplaçats des del sud de la península a la plaça Catalunya de Barcelona. No tenim brúixola moral. Però sí prou raons per establir un vincle umbilical entre l'ascens dels partits xenòfobs i la manca de solidesa moral d'aquests alts governants.