De set en set
Europa cínica
L’Europa democràtica va celebrar el 1945 la derrota de Hitler i Mussolini. La dictadura de Franco va sobreviure en un continent que recobrava la llibertat. L’opinió internacional era hostil al franquisme. Els vencedors no tocaren aquell règim, però. Deixaren sol al poble espanyol. Al cap d’un any, França, Gran Bretanya i USA signaren una declaració on desitjaven que “els liberals espanyols trobin el mitjà d’obtenir pacíficament que Franco deixi el poder”. A finals del 46, l’ONU va aprovar una Resolució que recomanava retirar ambaixadors. Dos anys després, França reobria frontera amb Espanya, pas previ a signar un acord de suport al franquisme. Alemanya s’hi va afegir. No va passar massa temps en veure com retornaven a Madrid ambaixadors d’estats europeus, acomboiats pels USA en aquesta operació vergonyosa. L’Europa que s’omplia la boca amb els valors de llibertat i drets humans va deixar que la gent que vivia a Espanya s’espavilés tota sola per recuperar un règim democràtic. Europa ens va girar l’esquena. Si durant trenta anys Europa mirava cap a una altra banda quan aquí patíem una dictadura, no ha de sorprendre que ara aparenti ignorar que l’article 7 del Tractat de la Unió preveu aplicar mesures contra estats que violin drets i llibertats dels ciutadans. El diccionari de l’IEC anomena cínic a qui, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals. Europa fou cínica respecte a Espanya del 1945 al 1976, quan hi havia dictadura. És ingenu esperar que deixi de ser cínica ara.