Porcs i rates

L’escena va tenir lloc a l’abril, durant la comissió sobre l’ope­ració Cata­lu­nya al Congrés. Gabriel Rufián collava amb el seu estil agres­siu l’excap de l’Ofi­cina Anti­frau Daniel de Alfonso, men­tre el dipu­tat del Par­tit Popu­lar José Alberto Martín Tole­dano feia ges­tos inequívocs sobre la pre­sumpta ebri­e­tat del dipu­tat d’ERC. Era una calúmnia i pel que sem­bla la cosa no va anar a més. Però el cos­tum de ser­vir begu­des espi­ri­tu­o­ses a preus sub­ven­ci­o­nats a les cam­bres legis­la­ti­ves ha estat durant molts anys una pràctica habi­tual. Un gintònic car­re­ga­det cos­tava 3,45 euros; un cuba­li­bre, 3,40, i així un catàleg que incloïa 75 begu­des com ara bran­dis, conyacs, ani­sats i licors a preus imba­ti­bles. Durant els anys que vaig cobrir la infor­mació par­la­mentària vaig veure més d’un cop algun dipu­tat i peri­o­dista sor­tir del bar del Congrés fent ten­ti­nes. La broma va durar fins al 93, quan es va posar a con­curs la reno­vació del ser­vei de cafe­te­ria i es va des­ta­par l’escàndol. Al Par­la­ment l’oferta no passa de la cer­vesa o una copa de vi, si bé el menú i els cafès també s’ofe­rei­xen amb un preu ajus­tat. En altres cam­bres legis­la­ti­ves com ara el Par­la­ment de West­mins­ter, a Lon­dres, es manté el cos­tum que els con­tri­bu­ents sub­ven­ci­o­nin amb set mili­ons d’euros anu­als el preu de la beguda, i una cer­vesa o una ampo­lla de vi es poden tro­bar a mei­tat del preu habi­tual al car­rer. Però es veu que ni això és sufi­ci­ent per apa­gar la cre­mor dels dipu­tats i lords perquè alguns com­ple­ten la jor­nada asset­jant el per­so­nal femení. Això sí, està pro­hi­bit qua­li­fi­car l’adver­sari de men­ti­der o hipòcrita i en canvi s’admet porc o rata. Ben mirat, és molt lògic.