El ‘Rodríguez’ Zamora

Quan Sopa de Cabra va presentar el seu nou festival, La Nit dels Sopa, que tindrà lloc el 9 de desembre al pavelló de Fontajau de Girona, el grup va parlar de la llarga llista de noms amb què havien treballat per seleccionar finalment els seus dos companys de cartell en aquest concert: M-Clan i Adrià Puntí. El criteri era que fossin grups afins, companys de generació –tot i que van deixar la porta oberta a formacions més joves, en properes edicions– i músics amb els quals compartissin gustos i experiències. Fins i tot van esmentar Los Rodríguez, “si encara funcionessin”, com el prototipus de grup que hauria estat ideal per a La Nit dels Sopa, i també va sonar el nom de Calamaro, excomponent d’aquella històrica banda hispanoargentina i, a més, teclista en alguns temes de Mundo Infierno, el disc en castellà dels Sopa.

Los Rodríguez van tocar una vegada a Fontajau, el divendres 29 d’octubre del 1993, en plenes Fires de Sant Narcís. Era un cartell doble compartit amb el pobre Manolo Tena (1951-2016), que un any abans havia publicat Sangre española, el gran èxit de la seva atzarosa trajectòria. També Los Rodríguez acabaven de publicar Sin documentos, el disc que els va consagrar a totes dues bandes de l’Atlàntic. Per tant, un concert de Los Rodríguez i Manolo Tena a Fontajau semblava una aposta segura, però va ser un francàs: només unes 500 persones van assistir-hi, entre elles el músic argentí Sergio Makaroff i Marc Zamora, un noi de 15 anys que era el nebot de Daniel Zamora, el baixista palafrugellenc que s’havia incorporat a Los Rodríguez uns mesos abans i que ja havia participat en la gravació de Sin documentos. Daniel Zamora, conegut com Pato, va ser membre de Los Rodríguez fins al final del grup, el 1996. A més, Zamora, també fotògraf, va deixar un excel·lent testimoni gràfic del grup en el llibre Los Rodríguez, desde la cocina (2002). El 29 de novembre del 2007, dimecres farà 10 anys, va decidir treure’s la vida. Tenia 42 anys.

Marc Zamora va agafar el relleu artístic del seu oncle: va ser guitarrista de Without entre el 2000 i el 2005 i va gravar els dos últims discos del grup, i després va tocar el baix a Miau Miau –que ara es reuneixen per a un sol concert al festival Neu!, el 20 de gener a La Mirona– i continua amb la guitarra a The Handclappers. “Per a mi el meu oncle va ser un referent i un ídol”, diu Marc Zamora, que conserva “el baix i moltes altres coses” d’en Daniel. La família Zamora ja és història viva del rock a les comarques gironines.