El debat sobre la immigració, més enllà de Vic

L'Ajuntament de Vic no aplicarà els nous criteris que havia dissenyat amb l'objectiu de negar l'empadronament als immigrants sense papers. La decisió la va anunciar l'alcalde dijous, l'endemà que l'informe sol·licitat a l'advocat de l'Estat conclogués que la inscripció de qualsevol ciutadà en el padró, més enllà de la seva situació legal, és obligatòria per a tots els ajuntaments. L'actitud del govern municipal (format per CiU, el PSC i ERC), que ha optat per acatar la decisió continguda en l'informe malgrat no compartir-la, posa punt final a la polèmica viscuda a la capital d'Osona.

Però més enllà dels localismes, el cas de Vic ha posat de manifest la hipocresia d'un sistema incapaç, almenys fins ara, de donar respostes eficaces per afrontar amb unes mínimes garanties la necessària integració dels immigrants. I si això és així és, en bona part, per la poca diligència d'un Estat que durant els successius governs del PP i del PSOE s'ha preocupat més del discurs, amb nombrosos canvis en la llei d'estrangeria, que de la necessitat d'aplicar criteris estrictes per gestionar el fenomen. Les conseqüències les estan pagant els ajuntaments, molts dels quals han acabat aplicant, sense dir-ho, criteris semblants als proposats des de Vic. I no pas per ganes, sinó per la necessitat de contenir les despeses derivades de la prestació de serveis en un context generalitzat de falta de recursos.

La polèmica de Vic ja és història, però el debat iniciat no es pot tancar sense respostes. Cal un debat responsable, serè i –el que sembla més complicat– allunyat dels electoralismes per superar un immobilisme políticament correcte que, com s'ha vist, no beneficia ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.