Opinió

LA CRÒNICA

El ‘Crist jacent’

“Crist jacent: que sigui una escultura de llum. Expressiva d’una mort sense resistència. O sigui, digna i dolça.” Lletres manuscrites per Domènec Fita l’any 1958, penjades a la paret, resumeixen el seu pensament quan va projectar l’escultura del Crist jacent, present a la Catedral de Girona des d’aquella data. El manuscrit de Fita no es llegeix prou bé, però la intenció és clara.

Ara el Crist jacent de Fita ocupa un lloc principal a la part d’exposició de la seva ingent obra que s’ha instal·lat als baixos de la Casa de Cultura de Girona. Ara el podem contemplar des de totes les latituds, assadollar-nos del seu art i esperit, siguin quines siguin les nostres creences, i passar una estona en silenci intentant aprofundir en la figura que representa una mort d’home, i que en canvi, no provoca cap sentiment de refús. Tot al contrari, un aire de serenor, de tranquil·litat, de confiança emana d’aquell cos llatzerat amb ferides i ultratges. D’alguna manera ens reconcilia amb allò que tots serem algun dia, malgrat no ens ho atrevim a considerar. Ens retorna a una escrit d’Ernest Renan, llegit fa anys, i considerat “impiu” per l’Església: “Reposa ara en la teva glòria, noble iniciador. La teva obra ha estat acabada i la teva divinitat fundada. Al preu d’algunes hores de sofriment, que no han pogut res contra el teu ànim, has comprat la immortalitat. Per milers d’anys el món s’edificarà damunt teu. Mil vegades més viu, més estimat després de la teva mort, que durant els dies de la teva estada entre nosaltres. Absolut guanyador de la mort, pren possessió del regne on et seguiran milers d’adoradors.”

La múltiple exposició d’obres de Domènec Fita que s’estén pels àmbits del Museu d’Art, la Fundació Valvi, la Casa de Cultura, la Fundació Fita, l’Auditori de la Devesa, i el centre cultural La Mercè, titulada 90 Fita i comissionada per Kim Bové, suposa un esforç extraordinari per apropar la seva obra. En un vídeo es veu el detall de l’extracció del Crist jacent des d’un altar de la Catedral, per transportar-lo i dipositar-lo sense risc a l’exposició. Aquest treball físic, per ell mateix, ja suposa assumir un repte impensable. Però és que s’apleguen en aquestes sales una quantitat enorme de treballs artístics que sumen tots els gèneres i totes les intencions. És un recorregut per una obra cabdal, la major de totes les que s’han concebut a Girona.

Seria un error imperdonable desaprofitar aquesta ocasió irrepetible, per copsar amb un itinerari amable tot el geni artístic que Domènec ha prodigat al llarg d’una vida de noranta anys. Amb vehemència convidem tothom a endinsar-s’hi. Fita llega a Girona i als seus habitants un testimoni perdurable. Sense ell, la ciutat hauria estat més grisa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.