Tributar a Wallapop

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, confirma que les compravendes de productes usats entre particulars a través de plataformes com Wallapop o Vibbo han de tributar. En concret s’hauran de declarar les plusvàlues que generin al venedor (tot i que això és poc probable), i quedaran subjectes també a l’impost de transmissions patrimonials oneroses, que liquida el comprador. La norma no és nova. Qualsevol persona que es compri un habitatge de segona mà sap que ha de suportar un gravamen de fins al 10% sobre el valor de l’immoble en el cas de Catalunya (es tracta d’un impost cedit). Fins ara Hisenda ha limitat el control d’aquest tribut bàsicament a aquests béns, immobles i vehicles de segona mà. Ara l’administració avisa que ningú està exempt de pagar-lo. D’entrada, dir que l’economia que es genera a la xarxa és tan real com la que es produeix a la botiga a peu de carrer sembla raonable. La nova economia no pot deixar de col·laborar en el manteniment de l’estat del benestar. El problema pot venir de com es faci tot plegat, perquè potser tampoc té gaire sentit gravar la venda d’una cafetera de segona mà, posem per cas. El control del frau, del qual Montoro no pot donar gaires lliçons, ha de ser una prioritat però posant el focus on cal i sense oblidar que, com recorda el sindicat d’inspectors d’Hisenda (Gestha), les grans fortunes tenen 140.000 milions d’euros als paradisos fiscals.