Calendari del Xino Xano

L’any 1978 un grup de lloretencs va crear la Penya Xino Xano amb el desig de fer caminades per l’entorn de Lloret, potenciar els indrets i els monuments i mantenir les tradicions. A poc a poc van anar ideant activitats com la marxa popular de les Ermites, la castanyada de Tots Sants, la pujada a Montserrat a peu, l’anada a Sant Pere del Bosc, la Tirada de l’Art, l’arrossada dels Perdons, la bunyolada del Divendres Sant, la marxa de les Platges, la Cigronada de Carnestoltes, la Fira dels Sants Metges i un llarg etcètera. L’actual director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, en Xavier Albertí, al principi de l’existència de l’entitat, els va compondre un himne que encara canten. També participen en la fira medieval del mes de novembre i en el transcurs de la darrera edició d’aquesta hem tingut ocasió de constatar, fa poc, l’aparició del seu popular calendari, un compendi d’anècdotes de Lloret, dites populars, remeis, descripcions d’estris típics d’abans, referències a personatges populars, receptes de cuina, les llunes i al·lusions al temps, i, òbviament, les pàgines amb els dies de l’any distribuïts per mesos i setmanes, amb les festes, activitats principals i commemoracions ben marcades, i unes esplèndides fotografies que, aquest any, es deuen a Josep Maria Arpí Montero. Aquest calendari ja fa molts anys que s’edita i és esperat per la gent. Fins i tot moltes entitats el prenen de referència per saber quan hi ha activitats fixes programades i abstenir-se de fer-ne d’altres que s’encavallin. Entre les anècdotes que hi ha recollides aquest any, n’hi figura una contada per Josep Valls, col·leccionista de fotografies antigues, més conegut entre la gent per en Bambi. Explica que per allà els anys cinquanta, en temps del rector Mn. Narcís Gispert i Regualta (1944-1974), feia d’escolà a la parròquia i un dia va quedar encarregat de posar bé, dintre d’una caixa, els culs de ciris que sobraven. El rector va passar un parell de vegades i el va contemplar allà agenollat repartint els trossos de cera. Devia trobar que ho feia durar massa i, a la segona vegada, li va dir: “Encara ets aquí?” I li va ventar un clatellot. Segons en Bambi, una estona més tard, el rector, que ja no devia estar de tan mal humor i devia pensar que el vailet ho xerraria als seus pares, s’hi va acostar, li va donar una moneda de pesseta (una “rubia”) i li va dir que ja podia marxar. “Una bona manera de fer les paus”, va dir-se l’escolanet, que va córrer cap a l’avui desapareguda botiga de can Vadó Pastor a comprar-se una llaminadura.