Molt Honorable Presidenta

Bona part de les enquestes que surten publicades aquests dies indiquen que a les eleccions del 21 de desembre és molt probable que es produeixi un fet històric que no té res a veure amb els esdeveniments polítics que ens tenen amb l’ai al cor: després de 130 homes, podria ben ser que la presidència de la Generalitat recaigués sobre una dona. D’una banda, perquè entre els partits unionistes el que ha anat destacant aquests darrers anys ha estat Ciutadans, que té com a candidata Inés Arrimadas. De l’altra, perquè ERC apareix situada com a primera força dins l’independentisme i, ara mateix, el seu cap de cartell, Oriol Junqueras, és un pres polític que no sabem si podrà assumir el càrrec. Mentre que la llista associada al PDeCAT encara no ha especificat qui seria el seu presidenciable en cas que Puigdemont no pugui abandonar el seu exili o finalment acabi essent detingut –Déu no ho vulgui–, Junqueras ja va beneir en un article escrit des de la presó que, si la seva situació no canviava, la candidata d’ERC fos Marta Rovira. Per tant, ens podem trobar que la campanya electoral vingui marcada per una confrontació entre dues dones als antípodes: Rovira situada a l’esquerra de l’espectre polític i independentista en l’eix nacional, Arrimadas a la dreta ideològica i fent bandera de l’espanyolisme més recalcitrant. El paper de la dona en l’activitat política a dia d’avui és, malauradament, encara massa poc representatiu. Havent-hi hagut avenços, des de l’arribada de Margaret Thatcher al número 10 de Downing Street l’any 1979, han estat poques les dones situades al capdavant dels governs europeus i, tot i així, l’omnipotent Angela Merkel ha estat capaç de marcar el destí del nostre continent durant aquests darrers anys. I malgrat l’anormalitat política de tenir dirigents empresonats i exiliats, podem tenir un primer gest de normalitat cap a la meitat de la ciutadania quan per primer cop diguem: “Molt Honorable Presidenta de la Generalitat.”