Activistes i «cativistes»

Abans hi havia els activistes. Ara CiU ha posat en circulació el neologisme cativistes per qualificar els activistes abocats a les noves tecnologies i al domini .cat. Els activistes suportaven reunions, escrivien pancartes, enganxaven cartells. Els cativistes naveguen i cliquen. Circulen pels blocs, pel Facebook, pel Twitter. Escriuen posts, missatges, xategen. Els activistes es reunien a les seus del partit i trepitjaven els carrers; els cativistes habiten a la nebulosa de la xarxa, i allà vol anar CiU a buscar els convençuts i a conquerir, per dir-ho amb un verb de la vella retòrica amorosa, els que encara no ho són. És el signe dels temps, res d'estrany. CiU ha fet públiques aquestes iniciatives i d'altres en una mena de preludi de la precampanya. La jugada, ja ho veieu, cada cop és més llarga. Ara ja no hi ha només la precampanya i la campanya, sinó també un aperitiu de la precampanya, servit entre les fredors de gener. Això no obstant, és un aperitiu càlid, heroic, sentimental, impregnat d'aquest optimisme que tothom ja s'ha adonat que és el millor embolcall per seduir uns ciutadans que desconfien de la política i dels polítics. Hi ha un vídeo amb una història d'amor, amb petons i abraçades entre personatges joves i atractius. Hi ha l'emoció de les banderes onejant al vent, un fum de banderes enarborades per una gernació virtual, la gran majoria quadribarrades i, enmig, alguna d'estelada amb el fons blau i alguna amb la creu de Sant Jordi. I, a més de tot això, també s'ha reformat el logotip del partit i les lletres de CiU ara van subratllades per un grafisme que fa pensar en una boca somrient. Petons, abraçades, somriures, banderes, la gran fraternitat del Facebook, tot un món d'amics i amigues, de cativistes. Com és que parlem de tot això si la paraula que sentirem pronunciar més als mitjans, durant tot avui, serà cementiri o la seva variant ebrenca, cementeri? Com lliga tant d'optimisme, somriures i fraternitat amb el cementiri o el cementeri que uns volen i els altres refusen a Ascó? La realitat política tangible és aquesta: on construiran el magatzem? I no és pas gens virtual, això.