LA CRÒNICA
Escola Eiximenis
Són tres quarts de nou del matí. De mica en mica van arribant els pares i les àvies que porten els seus nens a l’escola i van omplint la part de la plaça de la Constitució que dona a l’escola. Una porta que s’obre tan bon punt la campana de l’església del Mercadal toca les nou. Pacientment entren nens i pares, avis també, alguns endarrerits es troben amb la porta tancada ja passats uns minuts. Aquests hauran d’anar per la porta principal, la que dona al carrer Francesc Eiximenis. Com veieu, l’escola pren el nom del carrer on aquesta està ubicada. Francesc Eiximenis fou un insigne escriptor gironí, nascut el 1330, franciscà per a més detalls, molt valorat tant per la seva obra literària com per la influència política, aquesta última deguda a les bones relacions que tingué amb la Corona d’Aragó. Val la pena donar sentit al nom de les escoles. I aquesta té tot el sentit del món. L’escola, que està situada al cor de la ciutat, representa el que era l’escola de nenes del municipi en la seva creació el 1908 i que, juntament amb l’escola Joan Bruguera, acollia els fills i filles dels comerciants i gent de classe mitjana de l’anomenat centre de Girona.
Han passat més de cent anys de la creació d’aquesta escola i es pot considerar un referent, no solament per a la història de l’ensenyament a la ciutat sinó també pels projectes educatius que en el decurs de la seva història ha anat desplegant amb un èxit molt remarcable. Avui, la seva ubicació física no està exempta de problemes. A la comoditat que suposa tenir l’escola a quatre passes s’hi afegeix la manca d’espai. Aquest fet ha provocat reiterades reclamacions de mestres i famílies que, finalment, veuran parcialment resoltes les queixes amb la construcció d’una sala polivalent que en la seva superfície ubicarà un petit pati, i s’ampliarà d’aquesta manera el minso espai per al joc i de pati per als nens i nenes. Per fi podran disposar d’un petit gimnàs que també servirà de sala d’actes, fins ara inexistent. Però el que defineix l’escola, més enllà de la ubicació i del nom, és el seu projecte educatiu basat en l’aplicació de tres programes pedagògics centrats en l’educació democràtica, en l’arquitectura i entorn i, finalment, en les ciències naturals. El caràcter competencial d’aquests tres programes que amaren transversalment totes les àrees curriculars permeten que es treballin uns continguts imprescindibles per formar persones compromeses amb l’entorn i amb la societat. Aquí es nota encara la mà d’Antoni Domènec, per tots conegut, un mestre que va deixar empremta allà on va exercir. Després de més d’una dècada aquests projectes segueixen vius i molt, treballats pels nens i nenes, en el marc del que és Girona ciutat educadora. En conseqüència, les assemblees d’aula, d’escola i generals, amb participació de les famílies, fan d’aquest model de treball un projecte de futur.
Avui estan d’obres. Enhorabona. Ampliar per millorar sempre és un motiu de satisfacció. La migrada economia de les administracions ha fet que aquestes obres siguin una realitat gràcies a l’Ajuntament de la ciutat. La pena és que un edifici de tanta història no veurà millorada l’accessibilitat després de més de vint anys d’una llei que havia d’eliminar les barreres arquitectòniques dels edificis públics. I no serà pas per obligació legal però sí moral, per donar les mateixes oportunitats i les mateixes condicions d’accés sense discriminacions d’edat ni de condició física. Una llàstima que no s’aprofités l’ocasió d’unes obres per deixar l’edifici en condicions. Però això no treu mèrit al que es fa, sinó tot al contrari, afegeix un plus de paciència a la que han tingut generacions i generacions de mestres i famílies, alguns dels quals, ara ja jubilats, passen per l’escola, la visiten i hi participen, recordant la que va ser i és encara la seva escola. Felicitats a tots ells i a tota la comunitat educativa.