Representants

Se celebra a escala nacional l’Any Puig i Cadafalch, i a Mataró, d’on era el personatge, encara amb menys intensitat. Josep Puig i Cadafalch: arquitecte, arqueòleg, historiador del romànic, polític... Com a polític se’l discuteix. Tot i que va presidir la Mancomunitat més anys que el seu antecessor, Enric Prat de la Riba, i que va ser ell qui va desplegar i enriquir l’obra del “seny ordenador”, les deferències que va dedicar a Primo de Rivera perquè no eliminés la institució política amb un 155 avant la lettre li han valgut molts dicteris. Finalment Primo de Rivera va aplicar a la Mancomunitat i al mateix Puig un 155 com una casa i vam haver d’esperar fins a la Generalitat republicana per gaudir d’un govern equivalent. Els 155 van i venen. Franco va dissoldre la Generalitat després que ho hagués fet Lerroux, i ara el president del govern Mariano Rajoy hi insisteix.

Dijous es va inaugurar al Museu del Disseny de Barcelona una exposició fotogràfica sobre l’obra arquitectònica de Puig i Cadafalch, el petit del trio modernista format per Gaudí i Domènech i Montaner. Les fotos són de Ramon Manent, mataroní també i un reconegut captador d’imatges de contingut artístic. Un contratemps de salut del qual es recupera a plena satisfacció va impedir Manent assistir a l’acte. Un altre contratemps, aquest d’una altra índole, va privar la presència de les autoritats anunciades: el conseller de Cultura es troba exiliat a Brussel·les, per efectes del 155, la Generalitat intervinguda no sap quin càrrec subaltern enviar-hi i l’Ajuntament de Barcelona no hi va poder desplaçar cap representant perquè el 155 ha fet trencar el pacte de govern i els edils estan atabalats i no poden donar cap a tot. L’Ajuntament de Mataró tampoc no es va fer visible. Puig i Cadafalch té unes cases importants a la ciutat d’on de jove va ser l’arquitecte municipal.

L’altre dia, a Mataró, es va celebrar l’anomenada Nit de la Cultura. Es van entregar uns premis que un jurat havia decidit. Jo havia format part del jurat, quan es va reunir al juny. El conseller de Cultura de la Generalitat, també. A la Nit, es va reservar una cadira buida amb el seu nom. S’hi esperava l’alcalde, però l’alcalde no hi va anar. Es trobava malament? Exiliat? El pacte de govern se li havia trencat perquè els socis no havien tolerat que no hagués facilitat les urnes del referèndum ni condemnat la presó primer de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, líders d’Òmnium i l’ANC, i després la de mig govern. Gairebé tots els premiats de la Nit van censurar l’alcalde en els discursos de recepció. Ell ho devia veure venir, i es va excusar. Va témer, també, l’ombra de Puig i Cadafalch? Els que no poden anar a un acte no hi van, i els que hi poden anar i donar la cara, tampoc. Aquesta és la situació.