Vuits i nous
Campanya gens clara
“Els partits sobiranistes propaguen una gran confusió
La gran paradoxa d’aquestes eleccions és, des del punt de vista independentista, que han de guanyar, i guanyar molt bé, els partits i polítics que ens han ficat en l’embolic si volem que l’embolic es desfaci. En l’embolic ens hi ha situat principalment Mariano Rajoy, però ja s’entén que no propugno que sigui ell o els seus representants a Catalunya els vencedors. Tampoc els altres partits “unionistes” o no sobiranistes, per la mateixa raó de dissolvents. Han de guanyar els sobiranistes: o per proclamar la independència interrompuda o per negociar amb força una solució pactada amb l’Estat. I aquí ve la meva pregunta: per quina de les alternatives es decanten els partits sobiranistes? La CUP, ja ho sabem, per la primera: la proclamació automàtica de la república. Però i ERC i el partit que ha confeccionat el president Puigdemont? La confusió, ara per ara, és tremenda i cada cop que els uns i els altres obren la boca s’accentua. Jo ja entenc, com tothom, que aquestes són unes eleccions “excepcionals” i per tant difícils d’embridar: candidats a la presó, el president i alguns membres del seu govern, que també són candidats, a Brussel·les... Ara: quines són les prioritats? La derogació de l’article 155 amb el consegüent alliberament dels presos i el retorn dels exiliats? La recuperació de les institucions “autonòmiques”? La formació d’un govern “legítim” hereu del que va ser dissolt i un altre govern “efectiu” sorgit de les urnes? La independència? L’eixamplament de la “base social” que la faci possible més endavant? Han de ser les eleccions una “manifestació de democràcia” que deixi Europa admirada? Parlant d’Europa, Puigdemont ha dit en unes declaracions posteriors a les que va fer a TV3 tenint d’escenari un paisatge tardorenc, que els catalans hem de decidir la pertinença a la Unió Europea, davant la seva insensibilitat pel “procés”. Això és nou en el catalanisme. Catalunya fora d’Europa? Queda adherir-nos a l’EFTA, però jo no he observat que els països que en formen part ens hagin mostrat major sensibilitat.
Una campanya ha de ser primitiva: missatges resumits en un eslògan. Després el votant ja entén i desplega el que l’eslògan vol dir. Els partits no independentistes juguen a fons el primitivisme. El missatge d’alguns no pot ser més clar: recentralització estatal, model educatiu i lingüístic debolit, economia controlada... Tenen el suport de l’Estat, de la junta electoral... I els independentistes? Han d’oferir la postal de les fulles que cauen en un parc de Bèlgica? Mirin que si Rajoy ha convocat eleccions aquell dia, primer de l’hivern i amb totes les fulles caigudes i escombrades, és perquè ha vist que si no les pot guanyar no les pot perdre del tot. Jo aviso. Que el 22 no hagin de tornar les contricions...
