Realitats incòmodes

Hi ha realitats que resulten massa incòmodes. En societats com la nostra, on la majoria de la gent resoldrà aquesta onada de fred polar que ens arriba apujant un parell de graus la calefacció, es fa difícil encaixar que en altres parts del món encara es mercadeja amb persones o que es continua necessitant mantes i roba d’abric per als que malviuen als camps de refugiats, tot i que ja no surtin a les notícies. La cruesa del vídeo difós per la CNN denunciant la subhasta d’esclaus a Líbia ens esgarrifa. Piulem un “shame” i disparem verbalment contra aquesta Unió Europea còmplice de tantes atrocitats. Però, passats uns dies, la nostra consciència també se sent més còmoda mirant cap a l’altre costat, il·lusionant-se amb els carrers il·luminats que ens anuncien un mes abans que ve Nadal i dormint tranquils perquè col·laborant amb el Gran Recapte i La Marató de TV3 (que ningú ho deixi de fer, si us plau!) ja hem contribuït a fer un món millor.

En la 7a edició del Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava celebrat aquest novembre a Vilafranca del Penedès, es va guardonar amb el premi Projecció Internacional un documental del periodista Tom Heinemann titulat Bitter Grapes. Un altre film incòmode que fa posar els pèls de punta en evidenciar que darrere la producció i comercialització a preus molt competitius de vins sud-africans de gran qualitat als supermercats europeus s’amaga un explotació laboral que s’acosta a l’esclavatge. Reconeguts cellers de la província de Cap Occidental paguen, encara, una part dels mísers salaris amb vi, convertint els treballadors en alcohòlics i burlant les directrius de l’associació de comerç ètic vinícola, que els continua acreditant com a granges que compleixen els requisits. En aquests llocs sindicar-se es penalitza i s’exposa els treballadors a tot tipus de pesticides sense cap protecció.

De realitats incòmodes n’hi ha massa i el fet d’ignorar-les no en fa desaparèixer cap, al contrari. Segur que no està a les nostres mans eliminar totes les injustícies, però no en siguem més còmplices del necessari. Consumim si cal, perquè és desembre i sembla que toca, però fem-ho d’una manera responsable i malfiem-nos de qui ofereix duros a quatre pessetes. Col·laborem on sigui, com sigui i en la mesura que es pugui. I sobretot no permetem que les incòmodes realitats morin en l’oblit.