M’ho sembla

Em sembla que Junts per Catalunya, ERC i CUP sumaran el 21 de desembre més del cinquanta per cent dels vots i més del cinquanta per cent dels escons. Em sembla que el poder hegemònic a Espanya no acceptarà negociar res que pugui comportar la independència de Catalunya. Em sembla que la UE difícilment reconeixerà la nostra república. Em sembla que les forces polítiques sobiranistes s’hauran de plantejar seriosament si la CUP té la raó quan afirma que ni és possible negociar res amb Espanya ni és possible esperar cap compromís de la UE amb els drets de les nacions a tenir un estat propi si els seus ciutadans ho acorden. Em sembla que una part probablement majoritària de l’independentisme vol que el govern tiri endavant el nou estat encara que ni Espanya ni la UE el reconeguin. Em sembla que ERC haurà de parlar més clar del que ho ha fet fins ara quan expliqui com pensa defensar la voluntat de la major part dels independentistes. Em sembla que ERC haurà de convèncer l’independentisme que si es refia de Catalunya en Comú Podem no acabarà passant una cosa semblant al que va passar quan es va refiar del PSC i ICV en els dos tripartits. Em sembla que el PDeCAT ha de saber llegir per què Carles Puigdemont ha confiat la direcció de la seva campanya a Elsa Artadi, que s’ha donat de baixa del partit fa ben pocs dies. Em sembla que el PDeCAT no sumarà més que restarà fins que potenciï persones com Míriam Nogueras i tregui poder a persones com Marta Pascal. Em sembla que la CUP serà encara més decisiva en aquesta legislatura que en l’anterior. Em sembla que el millor president que pot tenir Catalunya és Carles Puigdemont.