LA GALERIA
Costums i vicis
Només el temps s’encarrega de convertir un costum en una tradició. Això, però, no eximeix algunes actituds de ser forassenyades malgrat que es considerin tradicionals pel seu ús continuat. Hi ha sectors, com ara el taurí, que consideren que el fet que un costum estigui fortament arrelat en el temps ja és suficient per considerar-lo lícit i tolerable. També havien estat costum i tradició el tràfic d’esclaus i el maltractament a les dones, i no per això deixen de ser barbaritats antinaturals. Qui determina, però, què es pot considerar un bon o un mal costum, a banda del sentit comú? Abans només es tatuaven la pell certs sectors marginals com ara legionaris, presoners, rodamons o delinqüents. Ara esdevé un costum adoptat per tots els estaments socials i edats. També quan es deia d’algú que era jugador o jugadora s’associava a l’instant la seva imatge a la d’un viciós, algú poc fiable i poc assenyat. Ara les administracions han convertit qualsevol bar en un casino on es pot jugar a la loteria, al rasca-rasca, als cupons, a les màquines, a les travesses, etc. I, en molts casos, apostes fomentades per les mateixes administracions, que se suposa que han de vetllar pel benestar dels ciutadans. És evident que el tabac i l’alcohol també són perjudicials i em sembla bé que hi hagi cert control. Recordem, però, que fa quatre dies s’inauguraven les rotondes amb copes de cava i el tabac era un monopoli de l’Estat i una font d’ingressos fabulosa. Actualment, però, mentre s’intenta conscienciar la gent sobre determinats costums i les conseqüències negatives que se’n deriven, resulta preocupant que, malgrat les lleis, a partir d’una determinada hora sigui més fàcil aconseguir cocaïna que tabac. Mentre la societat mira cap a una altra banda, el consum d’estupefaents adulterats, sintetitzats en laboratoris i de conseqüències desconegudes a mitjà termini, adquireix uns nivells alarmants sobretot entre la gent més jove. Un fenomen que de la marginalitat ha passat a certa generalització tant en els entorns urbans com en els rurals. Intoxicar-se amb ves a saber quins productes ha passat a ser un costum que afecta seriosament el futur de diverses generacions. Sembla que en zones com el Raval de Barcelona, i coincidint amb l’assetjament immobiliari, la temible heroïna ha tornat amb més força que mai tal com va passar fa anys, quan manava el PSOE, al País Basc quan el moviment abertzale guanyava més adeptes entre la gent jove. No sona tot una mica estrany?