Sida

Els humans tenim tendència a normalitzar situacions que no tenen res de normal. I aquests dies podem trobar exemples d’aquest comportament. Sense anar gaire lluny, ahir. Cada dia 1 de desembre se celebra des de fa anys el Dia Contra la Sida i la sensació és que últimament hem oblidat, conscientment o inconscient, aquesta infecció que continua sent una realitat que ens envolta. Només cal recordar algunes dades per adonar-se que no s’ha guanyat la batalla. A les comarques gironines, durant els últims quinze anys s’han diagnosticat al voltant d’un miler casos de sida. A tot Catalunya hi ha 33.600 persones que viuen amb el VIH i a tot el món estan infectades gairebé 37 milions de persones. Pràcticament la mateixa xifra de persones mortes a tot el món des que van aparèixer els primers casos, als anys vuitanta de segle passat. Són dades de l’Organització Mundial de la Salut que està bé recordar per no caure en una falsa sensació de normalitat.

Des de l’aparició dels primers casos, afortunadament s’ha avançat molt en la prevenció, diagnòstic i tractament. Però això no ha de ser excusa per caure en l’autocomplaença. És cert que les dades mostren que el diagnòstic de nous casos s’ha estabilitzat a casa nostra. Però no fa tant els experts alertaven que s’havia detectat un repunt per haver baixat la guàrdia. Es va produir una coincidència letal de fi de les campanyes de sensibilització amb el fet que la malaltia va deixar, en certa manera, de preocupar. Va deixar de fer respecte. Sobretot entre el col·lectiu dels més joves, que han acabat veient la sida com una malaltia del passat. Però no podem negar la realitat: la sida no és cosa del passat. Mirant al futur, l’objectiu és l’erradicació total. Fins i tot la comunitat internacional s’ha atrevit a posar-hi data, l’any 2030. Per aconseguir complir-ho, a part d’incidir en la prevenció i millorar el diagnòstic i tractament, cal apostar per la recerca. I ja se sap que aconseguir resultats reeixits, per no dir la cura definitiva, dependrà del ritme del finançament que rebin els projectes d’investigació. I sovint passa que el finançament no va al mateix ritme de les necessitats. Principalment quan la major part de les persones afectades per la malaltia en qüestió es troben en països del Tercer Món. Com és el cas de la sida, que fa estralls a Àfrica.