Manuel Boadas

El passat 20 de novembre va morir, als 89 anys, Manuel Boadas i Nualart, un lloretenc significat, lletraferit i prevere, tot i que, quan ja tenia una cinquantena d’anys fets, va deixar el ministeri sacerdotal i es va casar amb Emília Bocanegra, de la qual, més tard, va enviudar. Boadas havia nascut el 9 de maig de 1928. Fou alumne de les escoles nacionals i el primer d’octubre de 1941 va ingressar al Seminari de Girona. Durant l’època de seminarista fou un dels promotors del “Casal d’Estiu” de Lloret. El 5 de juliol de 1954 va ser ordenat capellà a la catedral de Girona pel bisbe Cartañà i celebrà la seva primera missa a l’església parroquial de Lloret el dia 11 de juliol. Exercí el seu ministeri a Hostalric (1954), la Cellera de Ter (1955), Breda (1956), Tregurà (1957), Sant Mori (1958-1962) i a Sant Genís de Palafolls (1962-1979). Durant alguna etapa de la vida eclesiàstica va fer, també, de professor de les Escoles Pies de Calella i del col·legi del Pare Manyanet de Blanes. Era un d’aquests capellans que, si els deixessin casar, no penjarien la sotana. Una companyia femenina era vital per a ell i per això va deixar el sacerdoci el març de 1979 i es va posar a treballar com a auxiliar administratiu als laboratoris Laurocolor, fins que es va jubilar l’any 1993. Estimava la història local i gaudia divulgant els fets pretèrits. Havia col·laborat a les revistes Tramuntana, Cala Trons i Lloret Gaceta, on publicava una secció titulada Fulls del meu calendari, on parlava de les festes celebrades al llarg de l’any i dels costums i pràctiques que comportaven. El Club Marina Casinet n’hi edità una selecció amb el mateix títol de la secció de la revista (any 1998). També col·laborà al Recull de Blanes, a Estela, de Calella i a Nova Ràdio Lloret, on portà a terme el programa A dos punts conjuntament amb Cristina Ros. Tenia molta devoció pel santuari de la Mare de Déu de les Alegries –hi deixà algun ornament sagrat i joies de la seva dona– i havia recopilat moltes dades d’aquesta ermita, sobretot d’èpoques recents. Els últims temps de la seva vida els passà a l’hospital geriàtric de Lloret. En la missa exequial l’actual rector, Mn. Martirià Brugada, tingué el detall reivindicatiu de col·locar un llibre litúrgic i una estola sobre el seu taüt, subratllant l’orde sagrat rebut seixanta-tres anys enrere, que no es perd en deixar d’exercir el sacerdoci. El concurs de pessebres d’enguany tindrà un participant menys, amb la seva obra sempre espectacular i una mica naïf, amb casetes de cartó i rius de plata.