Cultura del sí, cultura del no

Fa goig de veure aquesta unanimitat dels partits parlamentaris catalans a refusar la construcció del magatzem centralitzat de residus nuclears espanyols a Ascó. No pas perquè siguin espanyols, sinó perquè són nuclears. Sobretot és bonica l'actitud dels dos grans partits majoritaris. Són aquells partits que, en aquesta mena de cullerades de mal empassar, sempre invoquen el realisme, la sensatesa, el sentit de la responsabilitat. Parlem de la construcció de presons, d'autovies, de centres de tractament de residus urbans, de línies de molt alta tensió, aquelles infraestructures que, tal com diu una expressió que ara és moda i que sembla treta de la literatura mascle del modernisme, trinxen el territori. Els líders i els portaveus d'aquests partits adopten una actitud seriosa i ferma, de gent sensata i sacrificada, que fa allò que cal fer. Nosaltres fem el que cal fer. Per exemple, el Quart Cinturó. Han elaborat fins i tot algunes construccions ideològiques per reforçar la seva assenyada posició i atacar els contraris. Així han posat en circulació el concepte de cultura del no. Vostès són els de la cultura del no, diuen als que s'oposen a totes aquelles construccions tan imprescindibles per al progrés de la nació, el benestar dels ciutadans i el desenvolupament econòmic. Si fos per vostès encara aniríem amb carro i ens il·luminaríem amb espelmes, acusen, irònics. Per això, ara, és bonic veure com s'apunten a la cultura del no, sens dubte calculant la proximitat de les eleccions. El president Montilla ha refusat de ple la construcció del magatzem a Ascó. Ho hauria fet si encara fos ministre d'Indústria? Artur Mas ha acusat Montilla de poc lideratge i de ser, en darrer terme, responsable de la decisió que ha pres l'Ajuntament d'Ascó. Curiosíssima acusació des del moment que l'alcalde d'Ascó i tres regidors més, tots favorables al magatzem, formen part del grup de CiU. Que no hi tenia prou ascendent Mas, sobre l'alcalde i els regidors? Es veu que no. Els regidors d'Ascó, acostumats a la cultura del sí, ara es troben que el seu partit s'apunta a la cultura del no. I, és clar, això els desorienta.