Incomplidors

Les recents multes als ciclistes, més de cent segons fonts municipals, per incompliment del codi de circulació o les ordenances, han encès els ànims dels ciclistes i han revolucionat els de la Plataforma Mou-te en Bici. Entenc que ho valorin com una persecució però, vist el comportament d’una minoria àmplia de persones que van en bicicleta, no ciclistes, he trobat que les mesures aplicades han estat apropiades. La situació dels vianants és precària davant determinats abusos, amb lesions fins i tot. Costa d’entendre que la vorera és per als vianants i que els passos per travessar d’una a l’altra banda del carrer, també. Tenen raó els de la Plataforma quan argumenten que els espais per a circulació que tenen reservats són insuficients. Pot costar d’entendre que pels carrils bici hi passin persones a peu o que hi aparquin cotxes. Tampoc s’entén que determinats ciclistes rebutgin circular pels espais reservats i en canvi ho facin per les voreres. Tot plegat és fruit d’una nova realitat a la qual no ens hem acostumat. Veiem ciclistes que es comporten i molts que no. Naturalment han estat moltes les queixes que han arribat dels ciutadans de peu. Qui no ha estat a punt de ser atropellat per un ciclista que, a tota velocitat, i esquivant vianants, creua carrers, voreres i tot el que troba al seu pas? La Plataforma Mou-te en Bici ha cercat un acord amb l’Ajuntament que és, al meu entendre, un bon acord, fruit de la negociació, que suposa l’acceptació de feines substitutives, o de serveis, a la comunitat que hauria de comportar efectes generals sobre el col·lectiu ciclista. Però els efectes estan per veure perquè la tendència humana és evitar la norma, saltar-se-la, a consciència. Per què els humans som tan refractaris a la norma i ens la saltem sempre que podem? La resposta ens la dona la neurociència.

El cervell humà no va ser programat per complir normes imposades. Com a espècie animal, el nostre cervell, de natural, no va ser programat per obeir i seguir normes imposades perquè no tenim els circuits neurals per fer-ho. Aquestes estructures complexes les hem de construir a partir del desenvolupament de les que ja tenim per obra de l’educació o per por a les conseqüències. Fa 500.000 milions d’anys els comportaments apropiats eren els que permetien caçar, protegir-se, defensar-se i sobreviure. Eren i són encara normes d’instint animal en què la racionalitat juga un paper inferior. Les normes tàcites, culturals, útils per sobreviure com a espècie es transmeten de generació en generació. Però el sedentarisme va generar noves necessitats de convivència no programades i, per tant, costoses d’incorporar a la conducta diària de permanència dubtosa. Els nous codis de supervivència, amb què no naixem, cal crear-los, i s’han de generar nous circuits neurals a partir de les conseqüències i els nous valors ensenyats. Aprenen a complir normes per dues vies: les dels valors culturals amb què ens bastim entre tots i que ensenyem perquè s’han acordat socialment amb la participació de tots, i les que venen imposades jeràrquicament, que aprenem per la via del càstig però que no interioritzem com a pròpies. Només ens les sentim pròpies si participem directament en la seva elaboració i, sobretot, quan les redactem en societat, en grup. La força moral d’una norma ho és segons el grau de participació col·lectiva en la seva elaboració i pels efectes bàsics que persegueix. L’altra norma, la imposada jeràrquicament, no ens la fem nostra i, conseqüentment, tendim a l’incompliment. Això passa en un munt de situacions que tots coneixem, com l’excés de velocitat o l’evasió d’impostos, per posar sols dos coneguts exemples. Les normes de circulació són també un exemple de normes arbitràries a pesar que pretenen efectes positius. En el cas dels ciclistes, acordar la norma i les sancions és un bon camí. D’aquesta manera la sanció deixa de ser el factor de coerció i passa a convertir-se en un valor que socialment és acceptat. Això ens ho diu la neurociència. Ara queda la feina pedagògica i vetllar perquè els acords i les normes àmpliament compartits es compleixin.