Ocupar un museu

“Venimos a ocupar el museo.” Eren dos quarts de quatre de la matinada, dilluns passat, i ja feia més de tres hores que l’equip directiu i tècnic del Museu de Lleida estava tancat dins de l’edifici per ordre dels Mossos. L’arribada de la Guàrdia Civil en la freda i plujosa nit amb aquestes tenebroses paraules va obrir el capítol més fosc del litigi pels béns del monestir de Sixena. I tant si el van ocupar: prop d’un centenar d’efectius de La Benemérita, alguns d’ells armats fins a les dents, van vigilar les feines d’embalatge i càrrega de les obres (el museu té proves que algunes de les més delicades van sofrir danys abans i tot d’emprendre el camí cap a Aragó, on només arribar van ser desembalades amb unes presses que tampoc els faran bé). ¿Algú s’ha parat a pensar com van viure aquesta nit tan trista i tensa els treballadors del Museu de Lleida i alguns alts càrrecs del Departament de Cultura que també eren dins de l’edifici? Junt amb les peces requisades, ells han estat les grans víctimes d’aquesta operació tramada per denigrar un país llançat a la gola del llop de l’article 155. L’organisme internacional més important en matèria de museus, l’Icom, ho ha condemnat sense ambigüitats. Ull, perquè en aquest ens de tant prestigi hi ha representats professionals i museus de tot Espanya. També aragonesos. El sentit comú en la protecció del patrimoni no hi entén, de nacionalitats.