Opinió

LA GALERIA

Taula, llit i devoció

Sortir al mirador del santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut es converteix en una gran lliçó de geografia

El Secretariat Interdiocesà de Santuaris de Catalunya i les Illes és una entitat que coordina, supervisa i cuida els santuaris marians que tenim arreu del país, més el santuari de Meritxell, a Andorra. És una institució que funciona com una malla, cosa que no és d’estranyar donat que és organitzada i treballada des de Montserrat, concretament a cura del monjo Dom Joan Maria Mayol. Abans de res m’abelleix dir que trobo just, digne, equitatiu i saludable que hi hagi associacions que funcionin bé a casa nostra, i a fe que aquesta n’és una. Els responsables de santuaris (capellans custodis, monges, sagristans...) es reuneixen cada cert temps en un santuari diferent durant tres dies de convivència, on s’intercanvien experiències i novetats, on es parla de futur, de visites, on es posen en comú treballs i projectes, a més d’organitzar-hi conferències i xerrades sobre temes propers al santuari on ha tocat reunir-se.

Alguns d’aquests nostres santuaris marians tenen servei de restaurant i hostatgeria. Quasi tots estan ubicats en llocs especials, dalt d’una muntanya, serralada o espadat, i així el que pot ser una bona i bella excursió té l’al·licient, per als que hi creuen, de ser lloc de pelegrinatge de religiositat i devoció popular, sota diverses advocacions marianes. Perquè a casa nostra la devoció a la Mare de Déu, més enllà dels rituals litúrgics, sempre ha tingut un caràcter molt popular, i això ja des de finals del segle onze –dades són dades.

Espero fer-me perdonar si concreto en un les meves preferències, però no puc resistir a la temptació. Es tracta del santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, a 1.100 metres d’altitud sobre la vall d’Hostoles, a la Garrotxa Meridional (Pla dixit). El servei de taula i llit és excel·lent, altament professional, proporcionat i harmònic, i sortir al mirador es converteix en una gran lliçó de geografia viva. El Pirineu, elegant i majestuós, tanca l’espectacle pel nord; davant queden en exposició solemne el Bassegoda, la Mare de Déu del Mont, Finestres i Rocacorba. A la dreta s’endevina el pla de Girona, i a l’horitzó més llunyà, la serra de Verdera sobre el mar de Roses que en els dies estritllats és una cinta de plata, entre el Puig Rom i el Montgrí, la muntanya que a l’Empordà en diuen del bisbe mort. Els de can Michelin dirien que mérite un detour. Un servidor també ho diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia