Res no és normal

Queden dos dies per a la cita amb les urnes i, amb permís dels forofos del 155, el cert és que Catalunya arriba a aquesta cita electoral amb poca normalitat. No només per l’obvietat que hi ha candidats a la presó o exiliats a Brussel·les, en tots dos casos com a resultat, es veu, de l’eficient tasca del president espanyol (Soraya Sáenz de Santamaría dixit). Tampoc no són uns comicis normals perquè el govern català escollit a les urnes arriba al 21-D intervingut, o perquè aquest cop tocarà votar en dijous. Res no és normal, i des d’un punt de vista empresarial i econòmic, aquest és el major reclam per al 21-D. Les empreses sempre diuen que són capaces d’adaptar-se a tot, però que necessiten certeses, saber cap a on es va, i evitar les improvisacions o les proclamacions sense efectes. També necessiten polítics que no desitgin veure l’economia catalana recular posicions a canvi de guanyar alguns vots. Ni necessiten governs irresponsables que animin les empreses a traslladar seus, o que menystinguin la capacitat de l’economia catalana a pesar de la seva contribució (per exemple amb un 25% del total de les exportacions estatals). Tampoc polítics que acceptin com a normal un dèficit fiscal de 16.000 milions i juguin amb les pensions a pesar de la contribució neta que les cotitzacions dels catalans han fet durant anys. La llista de coses anormals que s’acumulen a Catalunya resulta llarguíssima.