la galeria
Ascó un altre cop
Consumatum est. Com era d'esperar, la central nuclear d'Ascó ha presentat la seva candidatura a albergar el cementiri nuclear espanyol, que, amb aquesta mania de no dir les coses pel seu nom, ha estat batejat amb el nom enganyívol de magatzem temporal centralitzat, i l'Ajuntament d'aquella localitat ha ratificat, com a bon vassall, la iniciativa esmentada amb tot el secretisme de les coses diàfanes. I tot plegat ha posat en evidència una sèrie de fets realment alarmants. D'una banda, que un ajuntament controlat per Endesa, propietària d'aquella central nuclear, que cal recordar que és una de les més perilloses del continent, la que acumula més incidències i aturades no programades de tot Europa occidental, pugui decidir unilateralment acollir una instal·lació d'aquestes característiques en contra del territori al qual pertany i en contra del mateix Parlament de Catalunya, en tot un acte d'insolidaritat territorial digne de bescantar. D'altra banda, com pot ser que en un tema tan important i general com l'energia nuclear el Parlament de Catalunya no hi tingui cap poder de decisió? Per l'amor de Déu, en quin país de fireta vivim? L'Ajuntament d'Ascó, evidentment, s'ha venut la dignitat per un plat de llenties –d'això abans se'n deia prevaricació, però ara en deuen dir «responsabilitat» o similars–; Artur Mas, el líder convergent, que aspira a governar Catalunya i no pot ni governar el seu mateix partit, ha quedat en ridícul, i Josep Montilla, actual president de la Generalitat de Catalunya, és l'artífex de l'ordre que ara se li ha girat en contra i que ha posat en evidència la inutilitat del seu govern i del nostre Parlament en aquest tema tan important com l'energia nuclear. Evidentment els partidaris de la instal·lació no paren de lloar-ne la seguretat, de tot plegat. Ara bé, segur que es queixaran quan els néts els surtin esguerrats.