La insostenible lleugeresa del ser

Fugint de la calor tropical que avui enyoro, aquest estiu vaig anar a passar algunes setmanes a Praga. Matiso dient que a la zona B, el segon cercle de la capital txeca, que els turistes encara no han envaït. Pots badar i passejar pels parcs públics sense sentir borinots i entrar a bars on no et roben com al centre. En comptes de guia em vaig dur la novel·la La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera, que a començament dels vuitanta va ser un bon antídot contra comunistes reciclats. Malgrat que té llargs fragments insostenibles –manllevo i subratllo–, encara transmet la poesia i el desordre del metge protagonista. És tan bona lectura per a fanàtics de la novel·la com per als que desafien l’Estat i els depredadors sexuals.