Per fi, perceptibles

En el moment d’escriure això, desconec els resultats de les eleccions, però sí que sé segur que acabaran sent una prova més de l’actual visibilitat internacional de Catalunya. Pels que vam entrar en contacte amb el país a finals dels anys 70, això era impossible imaginar, atès que, fins fa un lustre, els estrangers –incloent-hi els milions que visitaven Catalunya cada any– no sabien gairebé res de la seva cultura, llengua, literatura o història. I això, en bona part, és perquè l’Estat havia fet mans i mànigues per mantenir la ignorància internacional sobre Catalunya que Franco va aconseguir al llarg de la seva dictadura; per exemple, el 1978, Madrid va intentar prohibir que els polítics catalans viatgessin a l’estranger en la seva capacitat oficial o que l’adjectiu català sortís als cartells dels grups de teatre catalans que feien gires a l’exterior; quan els Jocs Olímpics, el PP, al Senat, va declarar que l’ús oficial del català era “anticonstitucional”. Etcètera. I fa poc i per la mateixa regla de tres, es van tancar les delegacions catalanes a l’estranger i s’ha denegat l’accés de diversos eurodiputats als presos polítics. De fet, la manera en què s’està aplicant l’article 155 suggereix que la seva funció principal és tornar Catalunya a la capsa opaca en què ha estat obligat a viure durant anys i panys. Massa tard: viatgis on viatgis avui en dia, si dius que vius a Catalunya la gent t’entén. Una condició imprescindible per a la independència futura. Bon Nadal.