Sense dones

El 1985, el Moma de Nova York va organitzar una gran exposició d’art contemporani amb 169 artistes. Només tretze eren dones. A fora de l’edifici, un grup de rebels amb màscares de simis es van manifestar per denunciar aquella desigualtat. Es deien Guerrilla Girls. Els anys posteriors van seguir fent accions de protesta. Una de les més cèlebres va tenir lloc el 1989 al museu Metropolitan, a l’entrada del qual hi van penjar un cartell amb aquest lema: “Han d’anar despullades les dones per entrar al museu? Menys del 5% dels artistes en les seves seccions d’art modern són dones, però un 85% dels nus són femenins.” El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) conserva una part del treball d’aquest col·lectiu d’artistes inconformistes amb l’statu quo de la història de l’art, però faria bé de revisar-lo per intentar revertir una situació que persisteix al segle XXI. El programa d’exposicions d’aquest museu per a l’any que ve només aposta per una dona, la britànica Melanie Smith. La resta de monogràfiques tindran com a protagonistes homes. No és just que en una escena artística com la catalana, plena de grandíssimes artistes, el seu principal museu (en el qual, per cert, treballen grandíssimes professionals) no les tingui en compte. Al sector hi ha decepció per aquesta incomprensible masculinització de les mostres del Macba. Potser el que tornaria a fer falta és una mica de guerrilla per sacsejar consciències.