opinió
La impunitat continuarà regnant a Hondures
L'única via que li queda a Hondures per fer les paus amb el món és reconèixer que s'han violat els drets humans, jutjar i condemnar els responsables i reconèixer les víctimes
Set mesos després del cop d'estat d'Hondures, que va acabar amb l'expulsió del país del president Manuel Zelaya, sembla que la classe dirigent hondurenya ha fet un pas més per consolidar el propi règim i continuar violant els drets humans.
Porfio Lobo, que va ser elegit en un dubtós procés democràtic, el 27 de gener va assumir el poder en una cerimònia deslluïda per la poca presència d'alts representants de la comunitat internacional. Unes hores més tard, Zelaya sortia del país cap a la República Dominicana, després d'haver romàs quatre mesos tancat a l'ambaixada del Brasil.
Mentre que el Partit Nacional de Porfio Lobo s'esforça a demostrar que a Hondures no hi ha hagut cap cop d'estat i a distanciar-se de la figura del president de facto Roberto Micheletti, la realitat és que les organitzacions civils denuncien que al país s'ha produït una constant violació dels drets humans des que es va expulsar Zelaya i, el que encara és pitjor, no creuen que la situació canviï amb l'arribada del nou president.
L'advocada del Centre per la Justícia i el Dret Internacional (CEJIL en les seves sigles en anglès) Marce Aguiluz assegura que des del cop d'estat s'han comès «milers de detencions arbitràries, així com tortures».
A més a més, hi ha hagut una constant implantació del règim del terror a través de la incessant presència de militars al carrer. Un bon exemple és que, quan el president destituït va tornar a Tegucigalpa, Micheletti va decretar un toc de queda que va durar tres dies consecutius.
Aguiluz, que no es mostra gens optimista amb l'arribada de Lobo al poder, assegura que no veu cap voluntat de canvi i que no té esperances que es preservin els drets humans.
En l'acte de la presa de possessió, el nou president ratificava un decret aprovat un dia abans pel Congrés que garanteix l'amnistia d'aquelles persones que van cometre crims polítics dies abans i després del 28 de juny, el dia que els militars van posar el president Zelaya en un avió en direcció a Costa Rica.
Per Lobo, aquest decret és un «principi de reconciliació, de perdó de l'Estat», mentre que per Aguiluz és una manera de legitimar els colpistes i que quedin impunes les constants violacions dels drets humans que s'han comès en els últims mesos.
Per acabar-ho d'adobar, dies abans, el Congrés havia aprovat un altre decret que, al pur estil del Xile de Pinochet, nomenava Micheletti diputat vitalici i li atorgava total immunitat. Ara mai se'l podrà jutjar per haver liderat un govern que ha atemptat contra la democràcia. Així doncs, amb aquestes dues mesures, la impunitat continuarà regnant a Hondures. La realitat és que Lobo ho tindrà difícil per restaurar el país, que ha quedat dinamitat políticament, socialment i econòmicament des del cop d'estat. El primer pas que haurà de fer el nou president és demostrar a l'exterior que a Hondures s'ha consolidat la democràcia, ja que des de l'expulsió de Zelaya el país ha deixat de rebre més de 2.000 milions de dòlars (1.426 milions d'euros) dels organismes internacionals.
Hondures és el segon estat més pobre de tot el continent, després d'Haití. Per això no pot viure en la pròpia bombolla i necessita tant la inversió estrangera com els diners de la cooperació. I ara ho té difícil, perquè el seu govern no és reconegut per gran part de la comunitat internacional i a la regió només compta amb el suport dels EUA, la República Dominicana, Mèxic, Colòmbia, Costa Rica i Panamà. Tampoc s'ha d'oblidar que, després del cop, va ser expulsat de l'Organització d'Estats Americans (OEA), la qual cosa limita les seves relacions continentals i l'aïlla encara més del joc mundial.
Lobo ho tindrà molt complicat per aixecar Hondures si es manté d'esquena a la comunitat internacional. Així que l'única sortida que li queda al seu govern és ser reconegut per la resta de països, una cosa que sembla impensable si no es restableixen els veritables valors democràtics i no es condemna el cop d'estat, totalment il·legítim i que va atemptar contra el president electe. Des de l'exterior, nombroses veus van demanar la restitució de Zelaya. Ara que això sembla impossible, l'única via que li queda a Hondures per fer les paus amb la resta del món és reconèixer que s'han violat els drets humans, jutjar i condemnar els responsables, i reparar les víctimes, que, amb el decret d'amnistia, han quedat invisibilitzades.
