Cap on van els premis literaris?

El desembre i el gener s'han viscut tres vetllades literàries: la nit de Santa Llúcia, la del Nadal –en la qual es lliura el premi Pla de narrativa– i la del premi Ramon Llull. Tres oportunitats d'empènyer les lletres catalanes cap a nous camins que ara sembla que es redrecen cap a una única direcció: ampliar la quota de mercat. Una qüestió que, d'entrada, no desmereix ni el valor de les obres ni la capacitat creativa dels autors. Aquests premis confirmen una tendència que han seguit altres guardons que també s'han lliurat fa poc i que sembla que indica que els jurats cada cop es decanten més per obres que poden tenir una gran incidència mediàtica, bé per la dimensió pública de l'escriptor, bé perquè els temes tenen un atractiu popular que d'entrada els fa més vendibles. En aquests casos, els fulls promocionals han venut el món dels mitjans de comunicació, el del Facebook i el del Barça com a esquers per atrapar el lector. Aquesta subtil inducció de les editorials perquè els guanyadors dels premis que convoquen trobin un ràpid beneplàcit del públic és lícit en tant que les empreses han d'obtenir guanys, però no és cap garantia per refermar la maduresa de la literatura catalana.