Adeu a Annie Goetzinger

Només els necis, els insensibles i els obtusos poden prohibir un color. Qualsevol. Annie Goetzinger els va utilitzar tots en les seves historietes. Era de gran sensibilitat, intel·ligència i talent. La dibuixant francesa, nascuda a París l’any 1951, va morir el passat dia 20. Goetzinger estava molt vinculada a Catalunya. Als anys 80 havia viscut amb l’escriptor Víctor Mora en un pis del carrer Bailén, on eren veïns de Montserrat Roig, amb qui van mantenir bona relació. Era sofisticada, afable i planera alhora. Recordo que la vaig entrevistar a casa seva i em va rebre fumant amb un broquet que sempre l’acompanyava, una copa de cava i aquell pentinat amb serrell a la Louise Brooks. Vaig quedar trasbalsat.

Però abans de res era una gran autora. Una capdavantera que va saber-se moure en un món molt dominat als seus inicis pels homes i també anticipar-se en moltes de les seves obres al que després es va anomenar novel·la gràfica. L’any 1993 va ser dels primers historietistes que va tractar el tema de la sida a El futuro perdido, amb guió del noruec Jon Sveinbojorn Jonsson i l’alemany Andreas Knigge. “Me’n vaig sortir perquè vaig tractar la parella homosexual com qualsevol parella”. Ara sembla una obvietat, però fa 25 anys, no ho era tant. Va treballar amb grans guionistes com Pierre Christin. Amb Víctor Mora va crear Felina, una heroïna de doble vida a la manera dels actuals superherois però inspirant-se en els fulletons de finals del segle XIX i principis del XX. Felina es passejava pels terrats de la Barcelona modernista. Aquesta justiciera, que arriba a l’alta societat pel seu matrimoni amb un milionari americà, és filla d’un anarquista espanyol i una monja francesa. Amb guió seu i recollint la visió de la Barcelona preolímpica va dibuixar Barcelonight, en què una dona francesa torna a la ciutat que havia visitat de vacances quan era jove. La seva realitat és que s’ha de buscar la vida fent feines de neteja. Un lúcid retrat d’aquell moment previ als Jocs Olímpics.