El groc de la victòria

¿Per què el PSC va demanar a la Junta Electoral Central que prohibís tot allò que fos groc, fins al punt que podríem pensar que trencar un ou, amb un rovell ben groc, podria ser també un acte delictiu els dies de campanya electoral? La política és simbologia, també, i això ho saben prou bé els qui s’hi dediquen, a més dels professionals del llenguatge. Dir que el groc és propaganda electoral és pur cinisme, atès que hem viscut o patit unes eleccions il·legítimes en un context de plena dictadura del règim del 78 que ja no hauria de persistir més. La mateixa aplicació de l’article 155 o la intoxicació informativa de mitjans de comunicació unionistes han sigut propaganda electoral.

El color ens produeix moltes sensacions, sentiments, diferents estats d’ànim; ens transmet missatges, ens expressa valors, malgrat que no existeix més enllà de la nostra percepció visual, i aquí rau la força del nostre groc tan reivindicatiu. El groc tradicionalment s’ha associat a la intel·lectualitat, la intel·ligència, les emocions… En la cultura occidental el color groc té significats diferents: d’una banda, és el color de la llum solar, del poder, de l’acció, i simbolitza la força, la voluntat, l’estímul; de l’altra, també representa l’optimisme, la confiança, l’autoestima i la fortalesa emocional, i psicològicament s’associa amb el desig d’alliberament, un desig que volem per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, com també per als membres del govern a l’exili.

La força d’un símbol és imparable quan és compartida per més de dos milions de persones que han soterrat la dictadura del 155 i que exigeixen la llibertat dels nostres polítics reclosos pel que pensen. El groc ja forma part del nostre anhel de llibertat, de república per a un poble culte, intel·ligent, que es troba a milions d’anys llum d’uns governants espanyols corruptes, amb la complicitat d’altres partits que els fan el joc.

El groc és llibertat per als nostres presos polítics. Els poden tancar físicament, però mai podran tancar les seves idees, que campen arreu del país: quan pengem un cartell, quan sortim a cridar, quan ens reunim per consolidar la nostra República, quan presentem la llista inacabable de greuges contra l’administració, quan ens rebel·lem contra la censura als mitjans de la Corporació o quan votem per consolidar la República.

Pompeu Fabra, del qual el 2018 celebrarem el cent cinquantè aniversari del seu naixement i els cent anys de la seva gramàtica, va dir l’any 1947, durant la Setmana d’Estudis Catalans a Perpinyà: “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.” Continuem fidels a les paraules del mestre, perquè la tasca per un país socialment més just la preservem sense caure en el defalliment i l’esperança a 29 de desembre és d’un groc encès que ens guia amb tots els seus valors cap a la plena llibertat des de la victòria.