El cinquanta per cent?

Menys madur i més Maduro, el govern de Rajoy deu haver aconseguit –gràcies al Concordat (vigent) amb la Santa Seu– que la mentida política ja no sigui pecat. L’ombra de Polònia, amenaçada per la Unió Europea, perquè l’executiu ha segrestat el poder judicial, no sé si ha enverinat els àpats del PP (sempre amb el suport de Cs i del PSC-PSOE). Per acabar-ho d’adobar, el monarca torna a avalar tot el que diu i fa l’executiu, amb relació a allò que anomenen “el problema catalán”. Consulto els hermeneutes més solvents del meu país i em responen, taxatius: “¿Problema catalán? I ca! Parlen, sense dir-ho, del problema español-ñol-ñol”.

Un dels arguments, ara ja sancionats per la impunitat de la Corona –quan canviarem la CE per esborrar-la?–, és que, en endavant, els governs de Catalunya han de governar per a tots els/les catalanes/catalans. O sigui que volen dir que fins ara els governs de Catalunya –els municipals i els autonòmics– només governaven per a una meitat de la població. Tot i que tinc la impressió que corren cap a la catàstrofe o el Total befrei, no em crec que tots els ajuntaments socialistes –que del no, no, no, han passat al sí, sí, sí– no hagin tractat de governar per a la totalitat de la població. ¿No haurien de demanar l’abdicació d’un Rei, i l’anul·lació d’un govern del PP, quan els injuria fins al punt d’assegurar –ep!, paraula de Rei... i de Soraya... i de Mariano– que fins ara els governs de Catalunya, els autonòmics i els municipals, només han governat a favor dels seus? Hi ha una dita castellana que ho aclareix tot: “Cree el ladrón que todos son de su condición.”