Bolsena i l’agermanament

Escric aquestes ratlles per avançat abans de passar una part de les vacances nadalenques a Beget. Com que, a l’hora de redactar el text, encara estic dins de l’any vell, el vull acabar rememorant el que han significat aquests darrers mesos per a les relacions entre Lloret i Bolsena, la ciutat d’Itàlia que comparteix amb els lloretencs i altres pobles la devoció a santa Cristina. Em pertoca el petit honor d’haver iniciat els contactes directes amb la població del Lazio, coronant així les investigacions històriques fetes sobre documentació. Era el 29 d’agost de 1992 quan, acompanyat de la meva esposa i una parella d’amics, vam trepitjar Bolsena per primera vegada i vam establir relació amb els membres d’Ascotur, l’associació que tenia cura de les tradicions i els actes que es realitzen allà al voltant de les festes de la patrona. Vam estar, també, amb Marcello Moscini, professor d’art i especialista del tema de la màrtir nascuda i morta en aquella localitat, autor de tots els llibres referits al culte a santa Cristina. A partir d’aquí, es van intensificar les relacions, van haver-hi intercanvis col·lectius, fins que el 23 d’abril del 2007 es va materialitzar, de manera oficial i amb gran satisfacció, l’agermanament de Lloret i Bolsena, referendat a Itàlia el 24 de novembre del mateix any. Ara fa deu anys d’aquest fet i les dues ciutats han volgut renovar el vincle. Primer es va organitzar una nova excursió a Bolsena a començament d’estiu, i finalment, ara fa poc, els italians han tornat a venir a Lloret, amb el seu alcalde Paolo Equitani al capdavant. Es dona la circumstància que aquest alcalde ja hi era quan es va materialitzar l’agermanament i, després d’haver-ho deixat un temps, ara torna a estar al davant de l’alcaldia. Aquesta vegada, l’Ajuntament lloretenc ha dedicat als bolsenesos una rotonda de les de l’entrada a la nostra vila, en el sector de Sant Quirze, i s’hi ha instal·lat, a manera de monument, una reproducció metàl·lica del perfil del barri antic de Bolsena amb el seu castell feudal, avui convertit en museu municipal. Per part dels bolsenesos, l’ànima d’aquests intercanvis ha estat sempre Roberto Basili, una persona afable i diligent com poques i dotat, a més, d’un excel·lent sentit de l’humor que el fa molt popular entre la gent. Degut als anys de coneixença mútua, tant amb el Roberto com amb algun altre dels responsables hem teixit autèntics llaços d’amistat que ultrapassen les meres relacions turístiques o culturals, i això és, segurament, el més bonic de tot aquest moviment entre els dos pobles.