Quina gràcia

El dia dels Sants Innocents el Museu Diocesà de Jaca va fer circular per les xarxes socials que estava preparant una exposició per fer lluir els tres sepulcres gòtics del monestir de Sixena que fins a l’11 de desembre exhibia el Museu de Lleida. Aquestes valuoses peces van sortir de Catalunya aquell trist dia amb l’ajuda d’un dispositiu policial format per centenars d’agents armats fins a les dents. Els seguidors del cas Sixena farien bé de desar la innocentada del Museu de Jaca en un calaix de la memòria. Tot i que la sentència judicial que ha ordenat el retorn provisional de les obres a Aragó deixa ben clar que el seu emplaçament és el monestir, caldrà veure si les atrotinades dependències d’aquest monument encara pendent de rehabilitar seran de veritat el seu lloc definitiu en un futur (en el cas que el Tribunal Suprem ratifiqui la sentència, cosa que encara s’ha de veure). La gent que té cura del patrimoni, un cop s’hagi resolt definitivament el maleït litigi, no tindrà dubtes que l’espai més segur per a aquestes peces és un museu en condicions, sigui català o aragonès. El de Jaca és de primera categoria. I el que no és cap broma és que la personalitat que el va inaugurar, el 1970, va ser Josep Gudiol. Ho han sentit bé: Gudiol, l’home que el 1936 va rescatar les pintures murals del monestir, era una autoritat respectada a Aragó fa 40 anys i avui, en plena bogeria per l’afer Sixena, és acusat d’espoliador. Doncs quina gràcia.